La festa del Halloween entre els anglosaxons amb les seves desfresses i bubotes, de bauxa infantil, amb les carabasses que tenen un rostre fantasmagòric, els seus esquelets i calaveres i els rats-penats, té les seves arrels en la «dansa de la mort» medieval.
Els més petits fan burla de la por puix que tenen tota la vida per davant.
Però a Europa, el sentiment tràgic de la vida és més cosa d'adults i si els nins són contentats amb rosaris de caramels i confits o pastissets de sucre que es diuen ossos de sants, la contrapartida són flors i llàgrimes vessades sobre les tombes en nodrida visita familiar, l'assistència a les tres misses amb el seu sentit simbòlic de totalitat eterna i el profund respecte a tots aquells que ens han deixat. Tradició també teatral, amb el «Juan Tenorio» de Zorrilla, que crida a la meditació i a veure sobre l'escenari com és de lleuger el fum de la vida i com d'efímeres les aventures amoroses de la jovenesa. Però la «nit de les ànimes», i especialment quan les bombetes elèctriques encara no existien, convidava a la tertúlia prop del foc, la confidència i la narració de contarelles, anècdotes i succeïts entorn dels cementiris.
La fantasmagoria de la «Santa Compaña», la desfilada de morts, en el nord de la Península o dels fantasmes, les bruixes, bruixots i fullets (Alcover), aquí, a les Illes. Hem de dir que la nostra rata pinyada, menuda, inofensiva, encara que nocturna i cega, no ens ha inspirat mai temor.
Ben al contrari, des dels dies de Jaume I el Conqueridor fou presa com a símbol de la bona sort i figura en els escuts de la nostra Ciutat i Regne de Mallorques, tot coronant els altres elements emblemàtics. Però no és així la cosa a l'Est europeu, on les històries del vampirisme han inspirat tants relats de terror. La cosa és que existeixen documentacions que donen per certa l'aparició, en aquesta nit de les ànimes, dels vampirs xucladors de sang, la figura de rat-penats de la grossària d'un gos que han pres alguns difunts maleïts quan abandonen la tomba, en la seva condició de morts aparents o difunts vius.
De bona part d'aquestes creences en fou responsable Dom Augustin Calmet que el 1749 publicava «Dissertation sur les apparitions des esprits et sur vampires et ravenants».
Aquest pare Calmet era un conegut monjo benedictí que visqué de 1672 a 1757, essent també autor d'un diccionari històric, crític, cronològic, geogràfic i literal de la Bíblia, que edità en quatre volums el 1721.
Del tema, a més de l'autor més conegut, Bram Stoker, en feren ressò Lawrence Durrell, Sheridan Le Fanu, Theophile Gautier, Edgar Allan Poe, Simon Raven, Guy de Maupassant, Sir Arthur Conan Doyle, Robert Bloch, Nicolai Gogol, Luigi Capuana, Ray Bradbury i molts més.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.