Antonio Hidalgo Nebot dóna tots els seus dibuixos a mà alçada a Es Baluard

La decisió d'Hidalgo de donar el seu treball a Es Baluard s'explica per la voluntat «que es conservi junta i en bones condicions per a les pròximes generacions» i per la consideració que «Es Baluard ofereix les garanties per poder-ho aconseguir».

La temàtica és diversa, molt sovint relacionada amb la natura o introduint elements que s'hi relacionen, per exemple de la flora i en menor nivell, de la fauna. També destaquen les escenes històriques i els temes de caire religiós. L'artista extreu aquesta iconografia de «la contemplació de l'ampli i sovint incoherent panorama de la vida, d'actes històrics i del caprici de la imaginació». S'ha de destacar que a partir dels anys 50 es constata una evolució en el treball d'Hidalgo. Sobretot per la plasmació de conceptes que es mouen entre la figuració i l'abstracció.

Les dècades dels anys 50 i 60 foren les més fecundes tant en la tasca creació del dibuixant com en l'expansió de la seva obra. Segons explicà, «era l'època en la qual més proliferaven les realitzacions de ferro artístic i forja, tant a l'àmbit estatal com a l'internacional». Així, els seus treballs deixaren la seva petjada en hotels com «el Formentor, el Bahía Palace o el Victoria» a Mallorca i també en edificis com ara la seu de la companyia d'aviació KLM a Holanda, la catedral de Coventry (Anglaterra), el palau de La Zarzuela...». Ara la seva obra és present als cinc continents.

L'artista mateix reconeix un «nivell màxim d'autoexigència», motiu pel qual sempre ha estat «un dibuixant lent». En aquest sentit, Bob White, excatedràtic de la Universitat d'Oxford i amic personal d'Antoni Hidalgo afirmà que «és un dibuixant de creació lenta, com si el temps no tingués valor per a ell, perquè quan dibuixa no es tem del pas del temps...». Retirat des de fa uns anys per les seqüeles d'un accident de trànsit, Hidalgo exposà a Palma la seva obra en una antològica l'abril del 1996 al Casal Balaguer.