Dos cosmonautes russos i un nord-americà van partir ahir amb la nau russa Soyuz-TMA-5 amb destinació a l'Estació Espacial Internacional (ISS) per preparar el futur acoblament de transbordadors nord-americans, l'activitat dels quals reprendrà l'any pròxim eDiscovery.
La nau Soyuz TMA-5, propulsada per un coet portador Soyuz-FG i amb els tres astronautes a bord, es va enlairar a les 03.06 GMT des del cosmòdrom de Baikonur, a la república de Kazakhstan, a Àsia Central.
«L'enlairament del portador Soyuz-FG va ser reeixit, els sistemes de la Soyuz TMA-5 funcionen perfectament i l'estat de salut dels cosmonautes és satisfactori», van informar les Forces Espacials russes que es van encarregar del llançament.
A bord de la nau viatgen a l'ISS el rus Salizhan Sharipov i el nord-americà Leroy Chiao, integrants de la desena expedició permanent de l'estació, com també el coronel d'aviació Yuri Sharguín, cosmonauta de les Forces Espacials de Rússia.
D'acord amb el programa de vol, la Soyuz TMA-5 s'acoblarà el pròxim dissabte a les 04.17 GMT de manera automàtica al mòdul rus Zvezdá de l'ISS. En cas d'algun error en el sistema automàtic, Sharipov, comandant de vol a la Soyuz TMA-5, farà l'acoblament per comandament manual.
Durant almenys deu dies, Sharipov, Chiao i Sharguin conviuran en l'ISS amb la seva actual tripulació, integrada pel rus Guennadi Pádalka, comandant de la missió, i el nord-americà Michael Fincke, enginyer de bord.
Durant aquest termini, mentre les dues expedicions permanents de l'ISS s'ocuparan del relleu, Sharguin, subordinat directament al Ministeri rus de Defensa, realitzarà una missió estrictament militar del contingut de la qual no es va informar.
Després tornarà a la Terra al costat de Pádalka i Fincke el pròxim dia 20 a bord de la Soyuz TMA-4, actualment enganxada a l'enginy espacial. A l'estació quedaran Sharipov i Chiao, que hauran de passar en ella mig any, termini habitual de les missions permanents.
El seu programa de vol inclou almenys dos passeigs espacials a fi d'enllestir els preparatius per al primer acoblament del vaixell de càrrega automàtic europeu, la nau Jules Verne.
Però la part més espectacular de la seva missió serà, sens dubte, la represa dels vols dels transbordadors nord-americans a l'ISS, suspesos des de la catàstrofe deColumbia el febrer de 2003.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.