Les Plaguetes del Raval és una col·lecció publicada per
l'Associació Cultural Index, Edicions El Moixet, de la qual és
director el literat Albert Herranz i que pretén recobrar aspectes
de la nostra història relacionats amb els barris de Palma i les
viles de Mallorca. En la seva tercera entrega, «Crims, infàmies i
immoralitats a Esporles i Banyalbufar», l'autor dels textos, Tomàs
Vivot, ens sorprèn en tot un seguit de divertides anècdotes i de
vegades, més tràgiques que còmiques, historietes i fets dels segles
XVII a XIX. Amb dibuixos de Miquel Albertí és una publicació que
agraïm ben de debò. L'autor, a la contraportada ens diu que «tot
ésser humà és com la lluna: amb una cara obscura que a ningú no
mostra».
És una veritat com un temple i que resta reflectida a relats com
la qüestió dels intrusos en el gremi dels astres en algunes viles
(1631); Catarina Tries, morta d'arcabussada, i l'enigmàtica
exculpació del seu assassí o assassins; bandejats i bandolers,
segrests i criminals comuns per terres esporlerines i
banyalbufarines; el cas del violent encontre entre els ministres de
la Renda de Tabac i diversos veïns de Banyalbufar; Son Bunyola que
fou discriminada com a lloc de xuetes i gent de mala raça; el cas
de Margarida Arbona acusada de dona pública; el cas del batle i el
patró; gent de moralitat dubtosa i d'accions reprovables a Esporles
i Banyalbufar a principis del segle XIX... De tot plegat, hi ha un
tal dia com avui i que es refereix a Francesc Vic, dit de
«Superna», que el 1669 fou culpable de la mort violenta de Josep
Bujosa. Era natural d'Esporles i segons les autoritats judicials
seria alliberat si abonava dues-centes cinquanta lliures i no
portava a partir d'ençà cap arma. Delictes semblants, en aquella
mateixa època, eren atribuïts a Damià Cerdà, Joan Tries, Joan
Arbos, Gabriel Calafell... Jo diria que el segle XVII és el que més
ens apropa als fets luctuosos que s'esdevenien a altres illes de la
Mediterrània, cas de Còrsega, Sardenya, Sicília, Creta... on el
bandolerisme campava amb tota la seva força. De fet, podríem dir
que la centúria dissetena a Mallorca és el «segle de l'arcabús»,
puix era, després del punyal i la simitarra, l'arma més abundant,
amb la qual, bandolers i bandejats, o, tot simplement, lladres de
camí ral, cometien els seus crims. El tiroteig entre els guàrdies
del Virrei i els malfactors de la muntanya eren cosa habitual i
així ho veim a través de tantes i tantes cròniques.
En el segle XIX hi havia encara en el nostre país una banda de
bandolers ben activa, la del famós «Parragó», la qual popularitat
passà a les nostres rondalles i omplí pàgines a les publicacions de
l'època.
Tornant als quaderns o plaguetes del raval, que amb breus textos
ens dóna tantes notícies útils, se n'ha de reconèixer el lloable
esforç. Els recomanam.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.