Neix Robert Trumpler (1886)

Miquel Ferrà i Martorell02/10/04 0:00

Tal dia com avui naixia a Zuric, a Suïssa, l'astrònom Robert Julius Trumper. Educat primer a la seva pàtria i després a Alemanya, on es doctorava el 1910, marxava, cinc anys després, als Estats Units on exerciria tota la seva carrera professional i més concretament a la Universitat de Califòrnia. Home, que tenia un gran prestigi, adquirí la nacionalitat nord-americana i tingué molts deixebles que a la generació següent destacaren en les seves investigacions. Però la primera pedra, posada per Trumpler, en el camp mateix de l'astronomia es pot resumir en el plantejament següent:

«La llum de les nebuloses globulars més llunyanes és menys intensa del que es podria esperar per les seves dimensions. Com més allunyada es trobi la nebulosa, més remarcable resulta la diferència entre el que n'és observat i la llum esperada. A més d'això, com més llunyana sigui la nebulosa, més rogenc apareix el seu color».

La manera més senzilla d'explicar el perquè de tals observacions és suposar que un polsim extraordinàriament fi ha omplert l'espai interestel·lar i, en llargues distàncies, existeix prou matèria per esmorteir i per envermellir la llum de les nebuloses. Si tenim en compte aquest efecte reductor de la lluminositat, es demostrarà que la mida de la galàxia no és tan gran com hom podria pensar, ja que l'enfosquiment de les nebuloses llunyanes no és només resultat de la distància.

Aquestes demostracions de Trumpler topaven amb les de Shapley, el qual havia dit que el centre de la galàxia es trobava a cinquanta mil anys llum. Trumpler feia aquests comptes amb més exactitud: trenta mil anys llum. El prestigiós astrònom suïssoamericà moria el 1956. Sense sortir del tema, el professor Georg Popp explica que «el Sol i els astres es troben envoltats de capes gasoses, tot presentant temperatures més altes i més baixes. Les esferes més fredes xuclen aquella llum que pertany a l'element que les compon. Es pot, per tant, deduir directament de l'espectre d'un astre quins elements químics es troben en la seva atmosfera. Però l'espectre ens mostra moltes coses més. Del desdoblament de determinades ratlles de Fraunhofer en podem deduir l'existència d'intensos camps magnètics. I amb tot això no són exhaurits encara els secrets dels mons allunyats que ens descobreix la llum. Si cap astre s'acosta a la Terra, es desplacen les ratlles del seu espectre vers l'extrem violaci de la banda espectral. Si el que passa en canvi és que s'allunya, s'efectua aquest desplaçament vers l'extrem roig. La magnitud d'aquest desplaçament de ratlles depèn de la velocitat relativa amb la qual el sistema astral s'acosti o s'allunyi de la Terra».