El creuer «Canarias» (1936)

Miquel Ferrà i Martorell27/09/04 0:00

El creuer Canarias, construït al Ferrol i avarat el 1931, germà-bessó deBaleares, surt de la seva base per tal d'incorporar-se a la Guerra Civil espanyola. Es tracta d'una nau que pertany al programa de 1926, projecte britànic sobre el tipus Kent, però amb una sola xemeneia o una xemeneia doble. Es classificava dins la classe «Washington», és a dir, 10.000 tones de desplaçament i una autonomia de 8.000 milles a quinze nusos. La seva tripulació era de 765 homes i el seu comandant, el capità de navili Francisco Moreno. Diuen els experts que «tots els vaixells d'aquest tipus sacrificaven la seva protecció a la seva artilleria i velocitat, factors que els feia molt vulnerables. En construïren diferents països i tots en varen perdre en el decurs d'aquelles confrontacions, ja fos la guerra d'Espanya o la guerra mundial. Espanya va perdre eBaleares, Itàlia els set d'aquest tipus que tenia i Gran Bretanya i els Estats Units tot un estol.

En començar la guerra civil, eCanarias fou enllestit amb urgència, instal·lant-hi quatre peces de 102 mil·límetres que procedien del cuirassat España, molt velles, però que havien de servir com a artilleria secundària, i una direcció de tret Vickers, moderna, procedent de l'artilleria de costa, puix que la casa fabricant anglesa, amb la qual existia contracte, no volgué enviar aquelles peces a causa del conflicte. ECanarias sortia així a la mar oberta en companyia d'un altre creuer, Almirante Cervera, amb la missió de posar rumb a l'estret de Gibraltar i desfer el bloqueig dels republicans. S'enfronta, aleshores, al destructor Almirante Ferrándiz i a la segona salva, a 19.000 metres, aconsegueix d'impactar l'enemic i enfonsar-lo. Amb aquesta victòria quedava aixecat el bloqueig i els dies següents una gran quantitat d'homes i armes passen del nord d'Àfrica a la Península. Llavors, eCanarias va al seu nou destí, la Mediterrània, i la seva silueta es fa habitual als ports de Palma i Sóller. Fa nombrosos creuers de captura i enfonsament. Entre les seves víctimes, es compten naus tan conegudes com Campuzano, Komsomo, Mar Cantábrico, J.J. Sister, Jaume II etc.

Sobrevisqué a la guerra, fou durant anys el vaixell insígnia de l'esquadra i l'historiador H.T. Lenton dedicava aquestes paraules a tal tipus de nau: «El poc bon resultat d'aquesta política naval no fou apreciada dins l'Armada britànica fins que entraren en servei les primeres sèries d'aquestes unitats, totes construïdes fins a la limitació permesa. Aleshores es va comprovar que eren navilis massa grossos i de massa despesa per a les missions que havien de complir. Malgrat això, el creuer de 10.000 va atreure les autoritats navals del Japó i dels Estats Units, i, mentre França i Itàlia es mantenien neutrals, la posterior tesi britànica gaudí de poques simpaties en restringir més encara el tonatge i l'armament dels creuers...».