«Si t'allunyes de la tradició vol dir que no ets tan country com creus»

Stacey Earle i Mark Stuart duen avui el seu nou disc al Teatre Lloseta

JOAN CASTELLSPalma18/09/04 0:00

El Teatre Lloseta es traslladarà, per una estona, al bressol del country més actual amb l'actuació avui a les 20.00 hores del duet compost per Stacey Earle i Mark Stuart. Un matrimoni tant a nivell musical com en la vida real. Una simbiosi que ha voltat amb èxit tot l'Estat.

Nascuda a Texas i germana petita del reputat Steve Earle, Stacey i Mark presentaran a Lloseta les cançons del seu nou disc, Never let you go.

-Vos inclouen en el country alternatiu «Americana» i us enllacen a altres com Wilco o Ryan Adams. Vos sentiu còmodes amb aquesta etiqueta?

-Mark: Sí, a mi ja em va bé. Principalment perquè les meves arrels són el blues, el rock i la música country. Pens que es nota en la meva manera de tocar la guitarra, cantar i escriure. Em fa gràcia que es digui que faig country perquè a la meva ciutat, Nashville, no ho dirien mai això. Els meus herois són Paul Mcartney i John Fogerty.

-Stacey: «Americana» és una bona llar per una al·lota amb un accent a la veu tan americà com el meu. M'agrada pensar que som una mica de cada cosa del que vaig escoltar al créixer.

-Creis que el country ha d'evolucionar cap a nous sons?

-M: Supòs que sí. Per ser un cantant de country és necessari ser autèntic. Si et separes massa de la tradició possiblement no siguis tan country com et creus.

-Com us repartiu la tasca de composició sent parella?

-S: Funciona bé. Amb els anys hem après com pensa cada un i ens ajudam mútuament. A vegades simplement ens encanta el que fa l'altra persona.

-Vos sentiu influenciada pels treballs del vostre germà Steve? Què en pensau de la seva visió política de la música?

-He après molt d'ell. De política ho vam aprendre tot dels pares.

-Quin pensau que és el paper dels cantautors americans en relació a la política?

-M: No tots els cantautors parlen de política en la seva música. Jo ho faig de manera subtil a vegades. Però no estic massa segur de la influència dels cantants en el paisatge polític. Havent dit això, votaré John Kerry.

-S: Aquest és un punt en el qual el meu espòs i jo estam en desacord. Jo no duc la política a l'escenari, anim els que ho fan perquè pens que és una gran eina per a la persona que no aprèn mitjançant els diaris. L'art arriba a tothom. Estaré encantada de parlar de política després del concert. Jo també votaré Kerry, el menor de dos dimonis.