La mort de sant Agustí (430)

Miquel Ferrà i Martorell28/08/04 0:00

Sant Agustí, fill de Santa Mònica, nasqué el 354. Sa mare, que va viure del 332 al 387, l'educà dins el cristianisme i amb el temps arribaria a ser Bisbe d'Hipona. Després d'una jovenesa atzarosa, es va sentir cridat a la vida religiosa i això fou gràcies a les predicacions de sant Ambròs. Són obres seves de gran qualitat literària i profunditat temàtica La ciutat de Déu, Les Confessions i eTractat de la gràcia, havent passat a totes les llengües aquella frase famosa: «Tolle et lege». Això recorda una circumstància solemne de la seva vida. Llegim, en una de les seves biografies, que «un dia, mentre vivia entregat a les violentes agitacions que torbaren la seva jovenesa i que ell mateix ens refereix amb eloqüència a les Confessions, havia defugit Agustí la companyia d'alguns amics per anar a cercar, a un bosquetó del seu jardí, un poc de solitud. Allà estant, cregué escoltar una veu que li deia: Agafa el llibre i llegeix! Restà molt sorprès i no sabia a quina mena de lectura es referia aquella veu. Així doncs anà a cercar el seu amic Alipi, que aleshores estava capbussat en la lectura d'un llibre, i que no era cap altre que les epístoles de Sant Pau.

Obrí aquell llibre a l'atzar i topà amb aquestes paraules de l'apòstol: «No passeu la vida entre festes i els plaers de taula, sinó que us heu de revestir de vostre senyor Jesucrist i us heu de guardar com de caure de donar sempre seguit satisfacció als desitjos de la carn».

Aquells mots, aquell precepte, impulsaren Agustí a deixar la vida de bauxa que havia portat fins aleshores.

Són nombroses les congregacions religioses que el tenen per mestre i guia de les seves constitucions. Són, per exemple, en el cas de Mallorca, i entre altres ordes de monges i frares, seguidors de l'exemple agustinià les Germanes de l'Empar, que fundà mossèn Sebastià Gili Vives i que es feren càrrec de les institucions benèfiques de Palma (Inclusa, Hospital General, Asil de la Misericòrdia etc.). Una altra congregació històrica d'accentuat localisme és la de les MM Agustines Contemplatives, que té venerats personatges com Rita de Càssia, Clara de Montefalco, Inés de Beniganim, Ana Guillén... De la seva regla són aquests mots, inspirats en aquell doctor de l'Església: «La raó primera i fonamental per la que us heu reunit en comunitat és per a viure unànimes en el monestir, tenir una sola ànima i un sol cor cap a Déu, i no considerar res com a propi, sinó tenir-ho tot en comú».

És evident que en el món actual totes aquestes paraules i conductes ens poden sonar estranyes, que això de l'espiritualitat en aquesta Europa d'avui ens sembla sobrer i, fins i tot, irreal. No serà que cercam els sorolls forts, la feina esgotadora, la recerca comercialitzada del sexe i dels diners fàcils i ens oblidam, de tant en tant, de retrobar-nos en el silenci de nosaltres mateixos?