Moros van, moros vénen (1532)

Miquel Ferrà i Martorell20/08/04 0:00

En aquell temps, el mes d'agost, no era el parèntesi de sol i platja que gaudim avui. Ben al contrari, la costa mallorquina era paratge de gran risc. Mort i dissort en formaven part. Els desembarcaments dels corsaris moros, a qualsevol port o a qualsevol cala, era sac de botí i cacera d'esclaus. Nombrosos captius eren portats a Alger o Tunis i allà venuts. Els més sortats aconseguien que es pagàs per ells un rescat més o menys quantiós, segons els casos. Així, dins aquest escenari, s'esdevingué la tragèdia d'un tal Antoni Colom de sa Calobra. Els corsaris capturaren en aquell punt de la ribera vuit persones. Antoni Colom fou escollit per davallar a Sóller a cercar els doblers per a rescatar els altres set.

Així, doncs, i amb aquesta condició, els pirates l'alliberaren.

Arribant a la vila, es reuní el Consell local en sessió extraordinària i Antoni Colom va dir: «Jo, ma muller i altres som estats presos dels moros. Jo som vingut, que m'han deixat anar, perquè aporti diners per los rescats».

El Consell deliberà. La justícia i la solidaritat els obligaven a gratar-se les butxaques però no dubtaren gaire a fer-ho:

-Acordam que puguen els jurats manllevar tants diners com seran menester per rescatar tots aquells qui són estats presos de moros, amb condició, emperò, que los interessats haguen de donar fermança a la vila del que serà manllevat, per seguretat de dita vila i singulars d'aquella...

En altres mots, es tractava d'un préstec. Però préstec i tot, suposava una benedicció. I és que els vaixells corsaris seguien, any rere anys, fent la seva fructífera temporada d'estiu, sempre a la caça, a la sortida del port, de valuoses peces, i en els desembarcaments, per sorpresa, de béns de tota mena, joies i esclavatge. Frares mercedaris i trinitaris viatjaven als mercats d'esclaus del nord d'Àfrica per alliberar cristians captius i pagaven la llibertat d'aquelles vides amb el producte d'almoines i donacions.

Els mercedaris o orde de la Mercè o de la Redempció havia estat fundada el 1223 i es consagrava, exclusivament, al rescat dels presoners fets pels musulmans. L'orde de la Trinitat era fundada el 1196 per Joan de Mata i tenia la mateixa funció, existint també un orde del mateix nom, de monges, fundada el 1201, i que com s'ha de suposar, pel costum del temps, no sortien del claustre, però pregaven per tots aquells captius que estaven en mans dels berbers i els àrabs. Així doncs, els jurats dels pobles, havien de gestionar tots aquells casos de la forma més apressada possible: «No ignoren vostres savieses com aquesta nit prop passada s'és seguit que dues fustes de moros són vingudes ací en lo port, que nos han pres vuit homes que feien guàrdia allà... són persones pobres, que no tenen possibilitat alguna de present de poder-se rescatar».

Aquest era el problema. Vuit persones pobres valien 600 ducats.