Una poesia del temps (1901)

TW
0

La poetessa Maria Antònia Salvà (Palma, 1869-Llucmajor, 1958), col·laborà amb algunes de les seves composicions, com bé apunta Jordi Vidal Reynés en una tasca d'investigació al BSAL del 2002, a la publicació Mallorca Dominica. Amb un estil natural i al mateix temps ben estudiat, tanmateix suggerent, amb un cert didactisme afegit, dotada d'una gran sinceritat, es distingeix també per la seva fecunda imaginació i el seu llenguatge, ple de saborosos localismes:

«Ha arribat el mes d'agost/ quines hores més pesades!/ diria's que's fon lo sol/ tanta és la calor que escampa./ Tots los torrents estan secs,/ tota l'herba socorrada,/ l'aire crema i la suor/ del front a gotes davalla./ Oh! si respirar pogués/ un petit alè d'oratge/ pots se'm tornàs delit/ lo delit que se m'acaba.../ Del sospirat oratjol/ me'n va arribar dolç a ratxa/ quan s'estenien pel cel/ les clarors de l'horabaixa/ I amb ella vingué un esbart/ d'oronetes que en ses ales/ m'han duit embats i perfums/ de les costes catalanes./ Fent-me amb ses plomes ventall, / quan jo vull me donen aire/ i des que som aquí/ la calor ja no m'abraça./ Orenet es del meu cor,/ ocells de llarga volada,/ passau la mar altre pic/ que poc vos costa passar-la./ I en trobar qui us envia/ contau-li vostra arribada,/ contau-li l'agraiment/ que jo sent dins la meva ànima./ Fet això podeu tornar/ altra volta a refrescar-me/ qu'aquí el sol pareix que es fon/ tanta és la calor que escampa».

Mallorca Dominica, segons ens informa l'autor esmentat al començament, era bilingüe i hi col·laboraven molts escriptors i articulistes coneguts i menys coneguts, com Bartomeu Ferrà i Perelló, Miquel Torres, Antoni Maria Alcover, Miquel Costa i Llobera, Miquel Duran i Saurina, Miquel dels Sants Oliver, Pere d'Alcàntara Penya, Miquel Ramon Ferrà Juan, Marià Aguiló Fuster, Tomàs Aguiló Forteza, Joan Alcover, Miquel Victorià Amer, mossèn Bernat Batle, Pere Blanes, Vicenç Costell, Tomàs Forteza, Manuela de los Herreros, Mateu Obrador, Pere Orlandís, Victòria Penya, Ramon Picó i Campomar, Jaume Pomar Fuster, Josep Lluís Pons i Gallarza, Llorenç Riber, Jeroni Rosselló, Joaquim Rosselló... i molts altres. Això vol dir que hi havia en aquelles pàgines una presència molt significada de tota mena d'intel·lectuals illencs.

Hi havia temes polítics, històrics, artístics, socials, religiosos, satírics i humorístics, una porta oberta, segons es pot veure, a qualsevol espurna de creació o d'opinió. Editada de 1897 a 1901 és testimoni d'una Mallorca d'ideologia catòlica i antiliberal amb més defectes que qualitats, des del punt de vista social, és clar.