Els editors que vulguin ajuts de l'Institut hauran de fer contractes

Segura afirma que és una fórmula per protegir els escriptors

Sebastià BennàssarPalma05/08/04 0:00

L'Institut d'Estudis Baleàrics exigirà a les empreses editores de les Illes Balears que facin contractes d'edició als seus autors i que tenguin tota la seva situació legalitzada si pretenen beneficiar-se d'alguna de les ajudes que atorgarà la nova entitat, tant per a la promoció interior de la literatura com de l'exterior.

Segura també va ser molt contundent ahir i va assegurar que «els escriptors que ens dedicam a la ficció literària moltes de vegades no cobram res per les nostres obres, els editors no fan contractes i això no pot continuar així si hi ha d'haver ajudes amb doblers públics. S'ha d'exigir el compliment de la legalitat».

Miquel Segura, que serà el coordinador del remodelat institut, va explicar ahir que «més que obligar a ningú el que farem serà que aquest sigui un dels requisits imprescindibles per poder optar a qualsevol mena d'ajut».

S'ha de destacar que fins ara era difícil de controlar l'existència de contractes d'edició. L'Institut Ramon Llull potenciava les traduccions a l'exterior de les obres publicades en les editorials del país, però només controlava que hi hagués contracte en el cas de les editorals que publicaven els llibres en altres idiomes. Com que ara també es farà promoció interior l'exigència dels contractes d'edició serà molt més alta.

La vicepresidenta de l'associació d'escriptors en llengua catalana, Antònia Vicens, va explicar que «aquesta serà una mesura molt important perquè és obvi que a Mallorca hi ha editorials que no fan contractes als seus autors».

Precisament aquesta ha estat una de les lluites tradicionals de l'associació d'escriptors, que fins i tot ha penjat de la seva plana web diferents models de contractes d'edició per facilitar el suport legal als seus associats.

La pròpia Vicens va explicar que el contracte normal d'edició estipula que els autors han de guanyar un deu per cent de cada un dels exemplars que es venen, al seu preu de venda al públic. «El que passa és que moltes de vegades el que se fa és que l'editor fixa un concepte d'avançament que paga directament a l'escriptor. LLavors no es rep res fins que el nombre d'exemplars venuts arriba a la xifra avançada. Després ja es reben doblers. Els contractes d'edició també tenen clàusules i lletra petita sobre l'edició en altres llengües».