Fabrizio Plessi: «El treball de l'artista és crear emocions, no il·lustrar-les»

Ultima «Il lavatore dell'anima», el nou muntatge que acollirà l'Aljub d'Es Baluard

L'artista italià Fabrizio Plessi

31/07/04 0:00

P.GIMÉNEZ.Palma.
Vitalista i molt comunicatiu, qualitat aquesta molt excepcional en els artistes, Fabrizio Plessi (Itàlia, 1940) ultima el muntatge d'Il lavatore dell'anima (El lavatori de l'ànima), la instal·lació multimèdia amb la qual el pioner de l'art electrònic reflexiona sobre la condició humana a partir d'una recreació simbòlica i poètica dels espais culturals de l'home. La inauguració del muntatge, que acollirà l'Aljub del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, està prevista per al pròxim 5 d'agost.

-La instal·lació que presentau és una adaptació d'una de les vostres obres essencials, «Bombai-Bombai»...

-En el món de l'art, l'espai en què s'exhibeix una obra és molt important. Per això, totes les meves instal·lacions són modulars i adaptables. D'aquesta manera, qualsevol de les meves escultures no és mai la mateixa, canvia de dimensions, espacialitat i emoció en favor de la força evocativa que vull atorgar-li en el moment. En aquest context, era fonamental adaptar la instal·lació a la forma estructural de l'Aljub d'Es Baluard, fer coincidir aquesta peça contemporània amb l'estructura històrica que havia d'envoltar-la. El resultat ha estat una peça articulada, menys minimalista en la seva presentació formal, però més evocativa.

-Quin és el missatge que amaga la instal·lació?
-Té un sentit ètic basat en la consideració de la severa situació política internacional, de la pobresa i de la marginació del poble. El muntatge és una crida d'atenció, una metàfora de la condició humana i també un homenatge a Pier Paolo Pasolini.

-Per què aquest autor?
-Pasolini és un autor que ha influït en moltes generacions, a més d'haver tractat les problemàtiques ètniques i de marginació del nostre temps. En aquest sentit, com recull Pilar Ribal (comissària de l'exposició), hi ha moltes similituds amb la meva producció. Potser aquesta instal·lació no és tan espectacular com altres peces de la meva factura, però té una càrrega humana molt més intensa. No vol sorprendre l'espectador, sinó fer-lo reflexionar. Quan el visitant entra a l'Aljub es troba com Pinocchio dins la balena i experimenta l'emoció evocativa enfront d'una escultura que viu de les estructures de l'aigua digital, de la música de Michael Nyman i d'una obra total, wagneriana, que desperta els sentits.