Els romans destruïren el poblat de ses Païsses

«Anteriorment havíem trobat fragments, però la peça actual està més ben conservada», comenta sobre la formatgera l'arqueòleg Javier Aramburu, codirector de l'excavació amb el català Jordi Hernández.

Després de quatre anys sense excavar al jaciment per falta d'ajuts, l'equip ha reprès el treball. Durant aquest temps s'ha dedicat a l'anàlisi i investigació dels materials trobats en la campanya de 2000 i en les anteriors, ja en la dècada dels 60.

Respecte a la conquesta romana per Quint Cecil Metel, Aramburu explica que quan va succeir els grans murs quedaren destruïts i les habitacions estan tal com les van deixar els pobladors, amb els objectes abandonats in situ. Analitzant el mode de vida dels seus habitants conclouen que fins a l'arribada de l'exèrcit republicà vivien «pacíficament dedicats a l'agricultura de cereals i a la ramaderia d'ovelles, porcs i vaques, un estil de vida que va quedar arrasat per l'incendi i la destrucció». El clima, afegeix, «era més fred i humit que ara».

Àmfores de diferents èpoques (talaiòtica i romana), claus de bronze i sivelles que van formar part de fermalls són altres elements que han aparegut. Aramburu considera que «encara queden per excavar nivells molt interessants». A les habitacions s'han trobat, de moment, tres nivells d'ocupació: el d'època romana, l'últim, que va del segle I abans de Crist fins a l'any cinquanta de nostra era. L'anterior a la conquesta, del segle II abans de Crist, i el del segle V a.C., que va ser un moment d'apogeu talaiòtic. «El poblat acollia més de 300 persones i té una superfície d'una hectàrea, de la qual nosaltres excavam el cinc per cent».

L'actual campanya començà el passat dia 12 i conclourà dia 30. Els tretze voluntaris que hi treballen són de Barcelona, Mallorca i de països europeus.