P.GIMENEZ.Palma.
La seva obra és una síntesi entre ciència i plasticitat i el seu art, «diferent» segons apunta, una espècie de laboratori d'assaig en què l'artista internacional Jesús Soto (Veneçuela, 1923) estudia la relació de «l'espai com a ser infinitit i en complicitat amb el temps», afirma.
Després de visitar Mallorca per primera vegada la primavera del 2002, amb motiu de la seva exposició a la Joan Guaita, l'artista, figura clau del moviment cinètic, torna al mateix espai per presentar fins el pròxim 20 d'agost una selecció dels seus treballs. Sèries de joies com Balears, i suites que engloba sota el lema Mallorca integren la mostra en què Soto homenatja les Balears, unes illes per les quals es confessa «fascinat».
Amb més de seixanta anys de trajectòria professional, confessa que el més important en la seva obra continua essent el tractament de «l'espai-temps per damunt qualsevol altre element», i justifica que, en definitiva, «la investigació de la representació de la quarta dimensió a partir del pla bidimensional ha estat sempre objecte de reflexió a la història de l'art: «L'home sentia la necessitat de dir que no viu a la instantaneïtat», afirma. Però tot i que aquesta reflexió no és nova, Jesús Soto destaca que «sempre he pensat que l'artista té l'obligació d'aportar alguna cosa nova a la història de l'art».
Així s'entén que forjat a les influències cubistes i construcivistes, i en el seu afany de donar una passa més, Soto donàs el salt per convertir-se en un dels principals representants de l'art cinètic i òptic «tractant d'aportar noves solucions a un tema teòricament evolucionat».
Amb una visió en perspectiva, el creador veneçolà no gosa afirmar que hagi assolit el seu propòsit, tenint en compte que «sempre que torn al taller se'm presenta una nova possibilitat que em fa avançar el concepte», reconeix Soto.
Això ha estat possible gràcies a la diversitat de registres que el creador ha pogut aconseguir a partir de la combinació dels elements bàsics que integren les seves peces: la línia i les figures geomètriques. L'ús d'aquests elements i la seva codificació en un llenguatge que empra la música com a base de la seva estructura, Soto aconsegueix una «pintura que se surt del temps» com si fos una melodia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.