Caliu reivindicatiu i tradició al parc de la Mar

Com cal en tota celebració oficial, el pregó al parc de la Mar no faltà. Un molt divertit Llonovoy en fou el protagonista. Començà així: «Estimats cossets, animetes en pena, acostau-vos sense por perquè som el dimoni i avui en dia el dimoni ja no espanta ningú, sobretot enguany amb aquest pressupost»...

«Enguany vénc encès perque m'han llevat el foc i a damunt m'han posat les banyes...». Entre rialla i rialla i aplaudiment i aplaudiment, Llonovoy continuà fent ús del seu enginy establint paral·lelismes entre la nit del parc de la Mar i la de Ciutat Jardí. I així digué: «Que no és el mateix una tradició que una traïció, que no és el mateix un fogueró que una barbacoa... i que no és el mateix una estufa que una estafa...». I tot això, com a conclusió, té un nom: «Frau».

Llonovoy s'acomiadà dels presents per continuar la festa instant-los a «fer dolenties» i així continuà la nit. Tallers d'infants fent caretes de dimonis, la gent ballant al ritme d'Al Mayurqa i després a ritme de la Gran Orquestra Republicana.

La vetlada, en la qual s'aplegaren des de representants del PSOE fins als d'EU i el PSM, tan sols tingué una absència destacada, la de la batlessa Cirer, que allà on anà quedà sense ballar cap jota.