La porta del Sol (1900)

Miquel Ferrà i Martorell14/06/04 0:00

El Regne d'Espanya té un doble centre, un és la vila i cort de Madrid, l'altre, el centre madrileny, la famosa «Puerta del Sol», el cor de la capital. Aquest reduït districte entre la carrera de Sant Jeroni, el carrer d'Alcalà i alguns carrerons més, és la zona internacional, la dels hotels. Aquí hi ha el Gran Hotel de París; el Gran Hotel de la Paix, «le seul hotel français a Madrid, prix modérés»; el Gran Hotel del Universo, cantonada de La Montera; i encara, el famós Hotel Oriente, a la confluència de la Porta amb el carrer Arenal. Però si els doblers no ens permeten d'anar a hotels de tal categoria, a la mateixa plaça i en el número 9, és ben útil la casa d'hostes de dona Dolores Campos, que ocupa tot el pis principal. En el número 1 del carrer Major, encara un fragment de la Porta del Sol, trobam el gran «Bazar de la Unión», con «precios fijos e iguales para todo el mundo». No acaba aquí la dinàmica vida de la plaça. En el número 3 és molt freqüentat el cafè de Londres, i en el 10, el cafè de Correos.

Un artista fotògraf, car i celebrat, un tal Alviach, que ha rebut importants premis a les exposicions, com ell diu, nacionals i estrangeres, hi té el seu estudi. Llavors, hi ha l'apotecaria de Gayoso, cantonada Arenal, una de les més antigues. Llavors, a la part de voravia, entre Montera i Carmen, hi ha una «parada» de tramvies, però són encara tramvies de mules i els clients de qualitat, dels hotels veïns, es queixen dels sorolls de les rodes sobre les vies quan es ja hora de dormir a la nit o fer la migdiada. L'edifici central de la plaça és, però, el Ministeri de la Governació, amb la seva famosa torre del rellotge i la seva arquitectura neoclàssica. Altres empreses de la plaça són el «Credit Lyonnais», la «New York» d'assegurances, la Companyia Transatlàntica... El tràfec, ja en aquell temps i en aquest punt, és intens, amb tota mena de carruatges: manoles, simons, landós, berlines, carretel·les i..., per escàndol de tothom, i de tant en tant, algun velocipedista, posant en perill amb la seva excessiva velocitat, els que van a peu.

Però el que més ens crida l'atenció, en el número 8, és «La Mallorquina», que segons la publicitat d'aquell temps, es trobarà «oberta fins les dues de la matinada», i que ofereix, entre altres coses, «patés a la parisién, de liebre, perdiz, foie-gras, alondras y codornices...».

«La Mallorquina», tota una institució més que centenària.