L'escola lul·liana de Randa (1449)

El lul·lista català mossèn Pere Joan Llobet obté llicència del rei Alfons V d'Aragó per ensenyar la doctrina lul·liana a qualsevol ciutat o lloc dels seus estats. Amb aquest propòsit, l'il·lustre personatge arribava a Mallorca i s'establia a la muntanya de Randa, i allà ensenyava la seva art. Sembla que el tal Llobet s'esforçà molt per tal de donar a conèixer la saviesa lul·liana, tal volta pensant que Mallorca era l'indret millor per a tal tasca i que els mateixos deixebles, mallorquins, en serien els propagandistes més adients arreu del món. Certament, la visió d'aquell bon home passava d'optimista, puix que allò que ningú és profeta en la seva terra es va complir, durant moltes èpoques, i pel que fa a la memòria de Ramon Llull, a la nostra illa, moltes vegades incapaç d'apreciar el que tenim de propi en la seva justa proporció. Explica l'historiador Gaspar Munar que «a la mort de mestre Llobet l'Escola lul·lista de Randa tengué un eclipsi; les cel·les dels estudiants quedaren abandonades i la inclemència del temps començà a fer-les malbé. Però Mallorca seguia amb l'ull i el cor posat en aquella altura. En efecte el noble Joan de Tagamanent concebé el propòsit de fundar allà un convent de frares menors i un hospital per a vint-i-cinc pobres. Així ho consignà en el seu testament atorgat en 1468; més el tal projecte no se realitzà, segurament per alguna substitució o vincle posat damunt aquells béns».