Girona mostra el Mir mallorquí

La mostra ha estat definida pel seu comissari, l'historiador Francesc Miralles, com «la presentació més seriosa de l'obra de Mir i de la seva evolució». L'especialista en la trajectòria de l'autor el qualificà de «gran paisatgista, el més important del XX». I afegí que «va arribar a l'abstracció des de la pràctica, d'una manera visionària, quan ningú no parlava d'abstracció».

Les pintures exposades a Girona s'agrupen en dos blocs: un de destinat a peces inèdites o poc conegudes i l'altra al període mallorquí. Els quadres d'aquesta etapa representen la plenitud de l'artista i el descobriment del color i de la llum. Els anys d'estada a l'Illa provocaren un canvi en la seva pintura i en la seva vida. Les teles procedeixen de col·leccions privades o d'institucions com la Fundació Es Baluard.

Mir va retratar els paisatges de Mallorca, sobretot els de la serra de Tramuntana. A Girona tan sols un dels llenços pintats a l'Illa té figures humanes, el corresponent a l'interior d'una casa de Sóller. La resta mostra la seva visió de la badia de Palma, Bellver, el torrent de Pareis, Pollença, Miramar... El 1904 el pintor llenegà a sa Calobra i quedà inconscient. La caiguda li provocà un fort desequilibri mental, fet clau en la llegenda de l'artista.