Ferrà i Martorell presentà «El dia que Himmler va anar als toros»

L'escriptor relata la visita que l'oficial nazi realitzà a Espanya el 1940

TW
0

J.CASTELLS. Palma.
La sala gòtica de la seu d'Arca acollí ahir vespre la presentació d'El dia que Himmler va anar als toros, la darrera novel·la de l'escriptor i periodista Miquel Ferrà i Martorell, que comptà amb la introducció a la seva obra de Ferran Aguiló i l'escriptor Llorenç Capellà, membre del consell de redacció de Diari de Balears.

La història real, i rerefons d'aquest viatge, «sovint ocult i disfressat pels cronistes del franquisme» segons Capellà, «és el pla Fèlix, amb el qual el III Reich pretenia ocupar Espanya, conquerir Gibraltar, en poder dels britànics, i obtenir el control de l'estret. Amb l'ocupació, Himmler pretenia trobar jueus conversos a l'Estat, però es troba amb el fet que Franco tenia ascendència jueva a les venes. La insularitat de les Balears era el factor perfecte per aplicar l'extermini nazi, atès el seu aïllament de la resta de l'Estat i per la «famosa llista de 15 llinatges xuetes, que ampliada arribava a un terç de la població, unes 160.000 persones», afegí Capellà.

«Miquel Ferrà i Martorell és un novel·lista potent que sap moure els fils de la condició humana perquè en sap tots els secrets». Amb aquestes paraules definí Capellà l'autor de la novel·la històrica, que descriu amb detall i precisió la visita que Himmler, reichführer de Hitler, realitzà a Espanya l'octubre de 1940, i que Franco agraí obsequiant-lo amb una cursa de braus.

Llorenç Capellà féu un recorregut per l'obra de Ferrà i Martorell i esmentà els antecedents de novel·la històrica de l'escriptor, El misteri del Cant-Z 506 (Premi Ramon Llull 1985) i La guerra secreta de Ramon Mercader. A més, explicà que «el llibre respon a un passatge concret i recorre un camí ja fet, i accentua el sentiment d'impotència del lector davant una història coneguda, des de l'òptica del conflicte personal».

Miquel Ferrà i Martorell inicià el seu parlament explicant que l'any 1945, «amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i amb totes les bones intencions que pareixien establir-se, semblava que mai més hi hauria guerres com aquella. Però la condició humana evidentment no canvia». L'escriptor contà amb aquestes paraules que El dia que Himmler va anar als toros podria ser una novel·la de 1940, però també del 2004, davant les imatges de tortures i violència «que ens han d'indignar i omplir de vergonya, ja que assistim a tortures que l'SS hauria fet de manera molt similar».

El misteri «de com pot arribar a trabucar-se el cervell humà» és el que retrata Ferrà i Martorell en el llibre, descrivint el comportament d'aquells que «fan filosofia de la justificació de la tortura». El volum, inidcà Ferrà i Martorell, «pretén fer-nos entrar dins la mentalitat cruel que continua existint avui en dia, amb altres noms diferents al nazisme, però igual de terribles. Fets que, tot i continuar la vida, ho fa acompanyada de la brutalitat, qüestionant-nos com el dolent pot ser tan dolent».

L'escriptor il·lustrà la seva exposició fent menció d'esdeveniments dramàtics a l'antiga Iugoslàvia o a l'Argentina. Conclogué explicant que «la crueltat humana, és un fantasma que té l'home i sempre l'acompanya». Al torn obert de preguntes va resoldre els dubtes de l'audiència.