Himmler i una càpsula de cianur (1945)

Miquel Ferrà i Martorell17/05/04 0:00

El meu darrer llibre publicat, la novel·la El dia que Himmler va anar als toros (Edicions de 1984, Barcelona), gira entorn del suïcidi d'un alt oficial de les SS del seguici de Henrich Himmler, la mà dreta del Führer. Com s'esdevé en tota obra de creació que tengui un rerefons històric, en aquest cas, molt documentat, sempre hi ha coses que per raó d'espai resten fora del tinter, com és ara la gran «operació Bernhard», segons la qual, si la Segona Guerra Mundial hagués tingut una major durada, la sort de l'Alemanya nazi i dels seus jerarques podria haver estat diferent. Hitler havia preparat la falsificació de milions i milions de lliures esterlines que hagueren envaït Gran Bretanya provocant així el seu enfonsament social i econòmic.

Explica un historiador que era per aquestes dates de maig del 1945, quan la derrota de l'exèrcit nazi ja era un fet consumat, que la superfície dels rius Enns i Traun, i també la del llac Toplitz, en el territori d'Àustria, aparegueren cobertes per un gran nombre de bitllets de banc d'aparent curs legal. Milers de soldats russos, nord-americans i anglesos, i també molts civils de la regió, es llançaren a l'aigua per apoderar-se d'aquelles lliures esterlines. Per altra banda, un camió alemany, deixat a la vila de Redl Zipf, pogué esser localitzat d'hora per una patrulla nord-americana i dintre del vehicle hi trobaren vint-i-un milions de lliures esterlines en bitllets de cinc, deu i vint, contingudes en vint-i-tres caixes en forma de taüt.

L'oficial George J.McNally, expert en falsificació de moneda i documents, després de fer una anàlisi de tot aquell paper, va dir que mai no s'havia vist tan extraordinària imitació a costa del Banc d'Anglaterra. És fet sabut que molts oficials nazis pogueren fugir i emigrar acabada la guerra amb una provisió d'aquells diners falsos quasi impossibles de detectar. Tot això començava el 1938, després de l'annexió d'Àustria al III Reich, Hitler tingué aquella idea capaç d'arruïnar l'economia enemiga i el judaisme internacional, una guerra abans de disparar un sol tret. Per a tal missió, encarregà de fer les primeres gestions a Heinrich Himmler, el seu més destacat col·laborador en matèria de seguretat. I Himmler posà fil a l'agulla, vull dir que ordenà l'inici dels estudis previs amb un cent per cent de seguretat. Himmler creà a la seva pròpia caserna, Quarter General de Berlín, l'anomenada oficina 6-F4, directament annexionada a la AMT VI d'espionatge. Per a tota aquesta tasca Himmler comptà amb el general SS Walter Schellenberg, el «dofí» Reinhard Heydrich i el cap del Servei Secret Walter Hagen. Tanmateix, la tercera setmana de maig del 1945, Heinrich Himmler és detingut per les tropes britàniques. De res no li han servit els papers moneda falsificats. Amb les circumstàncies de la fugida no hi ha tingut accés. És identificat i, trobant-se en una presó de Lüneburg, se suïcida. Ha engolit una càpsula de cianur. Només sobreviuria cinquanta-cinc mesos a Hittorf, el suïcida de Madrid.