La dama del Paraigua (1885)

O és la dama del para-sol? L'escultor d'aquest «personatge» barceloní del parc de la Ciutadella, Joan Roig i Solé l'enllestia amb el beneplàcit de la bella al·lota que li havia servit de model, la seva neboda Josepa Alimbau i Roig. Aquest artista havia nascut a Reus el 1835 i morí a Barcelona el 1918. Quan començaren les obres de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, quatre anys abans, pensaren de fer una font monumental. Els organitzadors proposaren a l'escultor que l'estructura del monument aparegués encimalada per una figura humana tot portant una torxa de la qual sortiria aigua. Roig i Solé modificà el projecte per la seva dama del paraigua. De seguida hi hagué crítiques dels malcontents. I tals crítiques aconseguiren que l'estàtua fos retirada tot el temps que durà l'exposició. I, tanmateix, hi havia gent que ja «estimava» la dama i la premsa de la ciutat se'n va fer ressò. L'Ajuntament hagué de reconèixer el seu error i acabà reposant-la. Hem sentit discutir, moltes vegades, si realment no es tracta d'una al·lota que es passeja amb el seu para-sol. Els qui defensen aquesta opinió es basen en el fet que no estam en un país nòrdic, de pluges abundants, sinó meridional. Però observant l'escultura veim que l'aigua surt de les varetes del paraigua i que la figura fa el gest de recollir-se la punta de la falda, indicant així que plou sobre la calçada. La senyoreta Alimbau i Roig es casà després i esdevingué senyora de Navarro. Res més no ha transcendit de la seva biografia. Joan Roig i Solé treballà en molts d'edificis religiosos i una part de la seva producció escultòrica es pot localitzar en diferents museus de Barcelona, Madrid i la seva localitat de naixença, Reus.