La investigadora Pilar Arnau ha trobat i estudiat un pròleg inèdit que Llorenç Villalonga va escriure per a la novel·la El Silenci de Gabriel Janer Manila i que mai no va veure la llum. Arnau l'ha recuperat i la seva investigació i el pròleg es publicaran en breu en alguna de les publicacions de l'Abadia de Montserrat. En aquest pròleg el novel·lista recomana vivament la lectura de l'obra de Janer Manila i n'elogia les seves virtuts, però mai no va veure la llum.
Villalonga escriu en el pròleg: «Una novel·la però no pot esser un mítin i quan l'autor pren partit ho ha de fer d'una altra manera i amb més miraments que si es tractàs de guanyar una votació. En El Silenci es descriu la tragèdia d'una al·lota que ha de conviure en una societat que li matà el seu pare, radical socialista, durant la guerra que perderen els radicals socials, que, d'haver guanyat, l'haurien fet batle o governador. Bé està que la pobra Caterina no pugui oblidar aquell crim -perquè crim fou, en efecte- però sembla que l'autor vulgui ignorar que la suprema tragèdia consisteix en que allò que es censura dins un camp és exactament allò que es pot censurar dins l'altre. A na Caterina, els qui vestien d'un color li assassinaven el pare; al general Moscardó els qui vestien d'un altre, li assassinaren el fill».
A El Silenci es conta la història de na Caterina des que és adolescent fins a la seva primera joventut. És òrfena perquè els seus pares varen ser assassinats pels franquistes durant la Guerra Civil i va a viure amb una tia molt conservadora. Al voltant d'ella sempre hi ha un silenci sobre la fi dels seus pares que al final acaba descobrint.
Segons va explicar Arnau a Diari de Balears «aquesta afirmació és la que provocà que ni Francesc de Borja Moll ni Josep Maria Llompart li volguessin publicar el pròleg». Al final, la novel·la s'edità l'any 1971 en una nova col·lecció que prescindia dels pròlegs.
«Hem de tenir en compte que en aquella època ni Moll ni Llompart podien publicar això, hauria estat molt fort». Arnau assegura que Villalonga «era una persona molt intel·ligent i ja devia sospitar que això no agradaria gens». De fet, el novel·lista continua explicant que «Desitjaria que les meves paraules no fossin tergiversades: jo no faig retrets a l'autor perquè tengui idees polítiques, però sí li censuraria al novel·lista que quan descriu la creació -que això al cap i a la fi és una novel·la- presentàs seriosament Saturno com a superior a inferior a Neptuno».
Pilar Arnau també assegura que en aquest text de l'escriptor es poden veure «algunes de les obsessions de Villalonga. En aquella època estava molt obsedit per les paraulotes, a les quals qualifica com a perles precioses». Un altre dels fets que destaca de forma essencial és que el text de Villalonga està absolutament farcit d'errades ortogràfiques. L'estudiosa també explica que «el pròleg és molt informatiu sobre l'ideari del Villalonga de l'època».
L'escriptor analitza en profunditat el text de Janer Manila i assegura que «El silenci és una novel·la clara i no té res d'ensopida. Les consignes de la postguerra foren inquisitorials, prohibitives. Janer ha procedit per integració i no per amputació. No ha prescindit de les llums mediterrànies, ni de l'humor, ni de l'anècdota. Fins i tot ha guaitat dins el melodrama. El lector pot estar segur que el llibre no li caurà de les mans. Aquesta podria ser, a parer meu, la qualitat bàsica de la novel·la i a partir d'ella hauria d'intentar-se, potser, la definició del gènere. Me'n guardaré de fer-ho. Anotem solament alguns dels elements que componen aquest llibre, tan interessant».
Pel que fa a les paraulotes assegura que «un acadèmic ha intentat fer-les passar al diccionari, però els tacos no tenen sentit intel·lectual. Quan en tenen, quan es poden definir, ja no són tacos, sinó conceptes legítims. Etaco, en si, no passa de ser una interjecció. Si un l'examina, si el suca, es queda en el no res».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.