El filòsof i senador vitalici italià Norberto Bobbio va morir ahir als 94 anys d'edat a l'hospital Molinette de Torí, on estava ingressat des del 27 de desembre passat. Amb la seva mort desapareix un dels més destacats pensadors polítics del segle XX, un home vinculat a l'esquerra que sempre va defensar la necessària sintonia entre llibertat i justícia i a qui el 1982 el llavors president de la República, Sandro Pertini, va nomenar senador vitalici.
Des de feia uns dies, les condicions del pensador italià eren gravíssimes: alenava gràcies a un respirador i ahir dematí va entrar en coma irreversible. En tot moment el va assistir el seu fill Marco, metge en aquell hospital. Nascut el 1909 a Torí, Bobbio va iniciar la seva tasca com a professor de dret a mitjan anys 30 i va ensenyar a les universitats de Camerino (1936-1938), Siena (1938-1940) i Pàdua (1940-1948).
El 1948 va assumir la titularitat de la càtedra de Filosofia del Dret a la Universitat de Torí, on va treballar fins el 1972, quan va passar a la Facultat de Ciències Polítiques de la mateixa institució. Entre els seus llibres destaquen Dreta i esquerra: raons i significats d'una distinció política, que va ser rècord de vendes el 1994.
L'obra de Bobbio, que alguns emmarquen en el corrent anomenat liberal socialista, es caracteritza per la recerca de dos valors que sempre va considerar inseparables: la llibertat i la justícia. Segons ell, l'exercici ple de la llibertat requeria drets socials bàsics com l'educació, la feina i la salut.
Els seus estudis evidencien la influència de dos autors, sobretot: el pensador austríac Hans Kelsen, especialment en l'àrea del dret, i Thomas Hobbes, sobretot en l'àmbit de la teoria política. Altres intel·lectuals de referència en la seva obra són l'italià Benedetto Croce i l'alemany Max Weber.
Com a intel·lectual va defensar en tot moment «la certesa del dubte», cosa que el feia un home obert al debat d'idees i un lluitador pels valors democràtics. Segons Bobbio, la democràcia és «un conjunt de regles -primàries o fonamentals- que estableixen qui està autoritzat per prendre les decisions col·lectives i sota quins procediments».
En el seu llibre El futur de la democràcia advertia d'alguns trets negatius de les democràcies actuals, com la subordinació dels individus als grups organitzats que lluiten per interessos particulars en detriment de la representació política general; la permanència del poder invisible que actua a esquena i d'amagat de la col·lectivitat; el poder creixent dels tècnics i les burocràcies; i la ingovernabilitat derivada de la incapacitat de les autoritats estatals per processar el conjunt de demandes socials.
Bobbio trobava que la democràcia representativa no s'exhaureix en l'Estat parlamentari i defensava un «procés de democratització» caracteritzat per l'ampliació de les regles de representativitat en els marcs d'organització de la societat civil.
També estava interessat d'una manera especial en el paper de l'intel·lectual, que diferenciava clarament de l'home d'acció. En el seu volum Els intel·lectuals i el Poder establia una diferència concloent entre els pensadors de la política i els polítics de professió. «Mentre que els primers es dediquen a elaborar idees i a discutir problemes, els segons es dediquen a prendre decisions», afirmava, demostrant una clara influència de les propostes de Max Weber.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.