Jaspert de Barberà i la màquina de guerra (1229)

Miquel Ferrà i Martorell02/01/04 0:00

Les tropes de Jaume I El Conqueridor entraven a Ciutat de Mallorca a l'alba del nou any. Havien pogut forçar les sòlides defenses del recinte murallat. Oberta l'encletxa, per la banda de la porta de Santa Margalida, es llançaren cavallers i soldats a l'assalt definitiu. Degué ser una espantosa matança. I en aquella acció, les màquines de guerra que marcaven el setge hi tingueren un paper determinant. I d'entre els enginyers o inventors de tals artilugis, un nom, Jaspert de Barberà, aconseguí justa fama. Com es pot llegir en eLibre dels Feyts: «I els nostres començaren a tirar contra la vila i ells s'afanyaven amb les seves màquines tant com podien. I en Jaspert de Barberà digué que ell mostraria com fer un mantell de fustes gran per avançar a cobert dels ginys i les ballestes sarraïns. El mantell anava sobre rodes i les cledes eren de tres dobles, i tot era de bona fusta i forta per dins.

Començà a fer-lo prop dels trabuquets amb pals forcats i enfonsats, era com una casa coberta amb cledes i branques al damunt, i sobre el brancam, terra. Així, si alguna de les pedres de les catapultes sarraïnes hi encertava, no patiria cap dany. El comte d'Empúries va fer un altre mantell i va acostar-lo prop del fossat; tot seguit hi féu anar una companyia de soldats i cavadors per tal que cavessin sota terra fins a sortir al fons del fossat. Nós en ferem un altre exactament igual; i així vam començar de fer les nostres excavacions. De les tres, la d'en Jaspert anava per la superfície i les altres dues sota terra. I tothom s'alegrà força, perquè veien que es tractava d'una bona maniobra».

I com era el temps, aquell 31 de desembre de 1229?

També ho explica l'escrivà del Conqueridor: «I érem ja en l'època que va de Nadal a Cap d'any, feia un fred tan gran, que les guaites, quan eren fora i havien caminat una o dues llegües, tornaven a les tendes i les barraques pel fred que feia i enviaven missatgers per veure si podien tornar al campament. I nós, a la nit, vam enviar un missatge allí on havíem col·locat les guàrdies per control·lar si hi eren, i ens tornaren missatge dient que no hi eren. I ens alçarem de nit i personalment els diguerem el mal que havien fet, i vam col·locar homes de refresc procedents dels rics homes de la nostra companyia».

Però l'atac final es decidí i allò fou la caiguda de Abu-Allah Idris al-Mamum, el darrer soldà de Mallorca (1227-1229). Les màquines de guerra havien delmat la defensa de les torres i de les posicions més fortificades. La resta, era la sang i l'horror. Dos exèrcits, un amb arrels al nord, i l'altre, amb semences al sud, xocaven els focs i els ferros. I tot dos, terrible paradoxa, invocaven el nom del Déu de la pau.