El pintor Rafel Joan presenta la seva obra recent a la sala Pelaires

Els seus quadres són plens de llum. I, allunyant-se del paisatge figuratiu, mostra uns espais mai fermats a un moment determinat del temps. És més aviat l'intent de plasmar en les teles els canvis de llum, de color i d'ombres que mouen el microcosmos que els seus ulls curiosos observen dia a dia. Així, el pintor fa feina a qualsevol hora del dia i fins i tot durant les nits, intentant reflectir les llums i ombres que l'envolten, però sempre fent ús de la llum natural. Aquest procés fa que els quadres, lluny de trobar un punt final d'acabat, esdevenguin éssers vius mutants al dia a dia. Unes teles que cobren vida lliure davant les llums no artificials.

Per altra banda, Rafel Joan rep de la natura «una animeta viva que em ve donada observant». Els punts de vista es mesclen en el mateix pla, a vegades extremadament pròxims als ulls i d'altres més enllà del que poden mirar. D'aquesta manera «l'ànima de les coses mai no hi és totalment, no és un punt ni un equilibri, sempre és lliure. És el que fa que una obra viva mai no sigui igual. Acabar una obra seria gairebé matar-la. Aquesta ànima és el que dóna solidesa al quadre». Per Rafel, el grup Satellites té una mica d'aquesta «ànima» i és la banda que vertaderament destaca en el panorama illenc. De fet, és a una pedrera a prop de ca seva on els músics han enregistrat el que serà el seu proper disc.