«No formar part de cap grup és essencial per mantenir la llibertat»

Tot i que defensa l'existència d'un col·leccionisme mallorquí, accepta que el 90% de la facturació de la galeria prové de compradors de fora de Mallorca. No ha apreciat que els vianants, no compradors, experimentin un temor reverencial a travessar la porta de la seva galeria, perquè «nosaltres som extrovertits» i «intentam que tothom ens vegi com a amics seus». En aquest sentit, diu que s'«esforça per oferir confiança».

Aquest arquitecte obrí la galeria, perquè «volia gaudir», perquè «volia fer una cosa que m'agradàs» i, sobretot, «descobrir gent jove», una «tasca apassionant», de recórrer concursos i estudis d'artistes novells. En efectuar el balanç, manifesta «sentir-me molt orgullós» de, per exemple, aver organitzat la primera exposició individual de Ramon Company, «ara un referent de la plàstica jove a Mallorca».

Assegura que té «una relació d'amistat» amb els artistes que han passat per la seva galeria i els considera «part de la família». En relació a les institucions culturals, Marc Rigo es mostra molt crític amb el funcionament dels espais expositius de Manacor. En aquest sentit, no s'està de recomanar a les autoritats municipals que «tanquin etapa en la gestió del Patronat d'Arts Plàstiques i n'obrin una de nova més oberta i més lliure». El cas és que, segons Marc Rigo, «molts d'artistes joves s'han sentit frustrats per la política del Patronat».

No tot són, però, crítiques a les institucions. Marc Rigo considera que el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma «és molt important, tant per a Palma com per a Mallorca». Tot i no conèixer en detall el projecte, es mostra convençut que «serà un bon museu». «Em sembla que l'equip directiu és molt competent i crec sincerament que sense l'impuls de Pere Serra una iniciativa tan important no s'hauria escomès. Sé que hi ha discrepàncies, però s'ha de provar.