El món del teatre surt a escena amb «Pel davant... i pel darrera»

L'obra es divideix en tres parts. En la primera es veu com la companyia, Poc prestigiosa, assaja ¿Me enseñas la sardina?, un muntatge «també poc prestigiós», segons Abel Folk, un dels nou actors que protagonitzen la història. En la segona, els espectadors observen la funció des de la part de darrere. «Així, el públic aconsegueix veure com es desenvolupa l'acció des d'un punt de vista desconegut». La tercera part mostra «com la relació entre els actors ha empitjorat, i com, malgrat això, la funció continua».

L'obra mescla «els quatre gèneres de la comèdia clàssica». «La comèdia anglesa, el vodevil, la pantomima i la farsa» estan presents en un mateix text. Un text creat el 1982 i retocat, per última vegada, el 2000. En aquesta ocasió, Paco Mir, membre del Tricicle, s'ha encarregat de versionar la història. Tot per aconseguir una acció trepidant que no permet «ni un moment de descans als actors», segons Folk. «Les entrades i les sortides dels personatges estan cronometrades i sorgeixen per inèrcia, tot i que cansen bastant», va explicar Mercè Comes, una de les protagonistes.

Michael Frayn, autor de Pel davant... i pel darrera, cercava anar més enllà i deixar entreveure en la història «una crítica a tot el mal teatre que s'ha fet». «Els actors reconeixem, a l'obra, situacions viscudes en primera persona», uns «defectes» que es presenten «amb delicadesa», va assegurar Folk. «La gent de la professió es veu reflectida en la història, una circumstància que, el públic, també observa», va afirmar Enric Majó, un altre dels actors.