Passaport a la postguerra de Sierra Leone

Pep Bonet inaugurà anit «Fait in chaos» a la Misericòrdia, part del treball que li valgué el Fotopress

Sebastià BennàssarPalma02/08/03 0:00

Duia la Leica penjada al braç i els cabells esbullats, amb la mirada nerviosa. «No s'espatlla i pesa poc», comentava entre divertit i nerviós. El fotògraf Pep Bonet (Sa Colònia de Sant Jordi, 1974) inaugurà ahir vespre la seva primera exposició a Mallorca després d'haver causat sensació a La Semana Negra de Gijón i d'haver guanyat el premi Fotopress de la Fundació La Caixa i assegurar posar-se «nerviós» amb l'electrònica. D'aquí al recurs a la sempre fiable Leica.

La sala d'exposicions de La Misericòrdia acull fins al 14 de setembre el treball del jove fotoperiodista a Sierra Leone, on hi ha fet dues llargues estades per mostrar la postguerra civil. El treball de Bonet, arreplegat sota el títol genèric de Faith in chaos (Fe en el caos) se centra principalment en l'escola per a nins cecs Milton Margai (als infants se'ls arrabassaven els ulls durant la guerra); l'hospital psiquiàtric de Freetown (on hi ha molts de soldats víctimes de sobredosis de droga); un equip de futbol d'amputats de guerra i una església evangèlica.

La mostra se centra en 28 imatges exposades de forma convencional, 25 amb la mida amb la qual varen ser realitzades i tres més ampliades, i una videoprojecció musicada en la qual es passen unes altres 88 imatges.

Rafel Creus, un dels organitzadors del quart festival de curtmetratges de les Illes Balears, en el qual s'emmarca la mostra, va explicar que «aquesta és una exposició molt visual, i les projeccions en vídeo són una nova manera de veure les fotografies que s'està fent a tot el món».

Bonet va ser sincer i explicà que «l'èxit m'ha sorprès una mica» i que si encara no havia exposat a Mallorca era «perquè no tenia cap treball del qual estigués plenament satisfet. El primer que he fet, l'he duit i l'he mostrat». Bonet va dir que «el que he volgut contar és el que passa després de la guerra. Els mitjans de comunicació donen poc espai a les postguerres. Només els free-lance podem anar a fer treballs personals i subjectius, i fins i tot artístics».

El guanyador del Fotopres també va explicar que «és veritat que podria haver escollit qualsevol postguerra, però no es pot anar per tot el món. Fa falta un temps de reflexió. Si vols contar una cosa ben contada necessites molt de temps i si vull aprofundir no em puc anar movent d'una banda a una altra. Ha estat un projecte molt personal».