Les siameses iranianes moren desagnades durant l'operació

Les joves iranianes no varen suportar la duresa de la intervenció

Golnaz Safaian mira les seves germanastres en el vídeo de ca seva. | REUTERS.

AgènciesSingapur09/07/03 0:00

Les siameses iranianes Ladan i Laleh Bijani moriren ahir a l'hospital Raffles de Singapur. La intervenció, sense precedents, per separar-los el crani no va poder culminar-se amb èxit. El fatal desenllaç estava previst. El neurocirurgià singapurès Keith Gogh, que dirigia l'operació, ja havia advertit des del començament que existia el risc que les germanes, de 29 anys, no sobrevisquessin o quedassin en un estat vegetatiu.

La mort de les siameses iranianes va provocar tot un seguit de reaccions en cadena provinents des de diversos sectors del món de la ciència. Així, el president de l'associació Metges Cristians de Catalunya, Josep Maria Simón, qüestionava la possibilitat que l'equip mèdic responsable de la intervenció hagués «utilitzat les dues joves» per aconseguir «norietat» a la comunitat científica.

Un portaveu del centre, Prem Kumar Nair, anuncià cap a les 08.40 hora balear que els neurocirurgians acabaven de separar Ladan i Laleh després de 48 hores d'operació, encara que precisà que ambdues «havien perdut massa sang» i es trobaven en estat crític, en especial Ladan. Els metges van tractar per tots els mitjans d'estabilitzar les dues germanes, però el seu estat va continuar deteriorant-se. En un primer moment va morir Ladan i poc després perdé la vida Laleh.

Tot i això, el sentir unànime que varen expresar ahir els especialistes va ser de pesar pel fracàs de la intervenció. Aquest va ser el cas del doctor Luis Lassaletta, membre de l'equip quirúrgic de La Paz i responsable de sis operacions per separar siamesos. Lassaletta lamentà el fracàs de l'operació, després de l'important repte que varen assumir els cirurgians de l'hospital de Singapur, «un equip molt preparat», i les dues joves, que havien dipositat en ells totes les seves esperances de vida.

L'expert no es va mostrar sorprès pel desenllaç de la intervenció, ja que el cervell, explicà, «és un dels òrgans més difícils de separar atesa la gran quantitat de venes, artèries i vasos implicats». A més del risc afegit que suposava haver arribat a una edat adulta, cosa que complicava sobre manera l'operació, el fet que la intervenció es perllongàs més del previst i que la unió del cervell era superior a l'esperada, ocasionà que l'«hemorràgia fos major» i donà lloc al conegut i fatal desenllaç.