Tal dia com avui era constituïda, amb seu a Madrid, la companyia d'aviació comercial Iberia, a la qual fou concedida l'explotació inicial d'una línia de passatge, correu i mercaderies entre la capital de l'Estat i Barcelona. En aquells dies, causava gran sensació qualsevol notícia relacionada amb l'aeronàutica i els aviadors eren herois populars. Aquell mateix any, i vuit dies abans, el nord-americà Charles Lindbergh volava des de Long Island a París en un parell dissenyat per a dur a bon terme aquella extraordinària aventura, el memorable Spirit of Saint Louis, amb el qual aquell jove arriscat creuava per primer cop l'Atlàntic Nord en solitari i sense fer escales.
Però tornem a la companyia Iberia, que en aquells dies tenia una esquadreta formada per tres trimotors alemanys Rohrbach Roland, que podien arribar a una velocitat màxima de cent setanta quilòmetres per hora i que tenien una capacitat per a una desena de passatgers. La tripulació era només de dos pilots i el primer vol, el 14 de desembre d'aquell mateix any, inaugurat pel rei Alfons XIII, sortí de l'aeròdrom de Getafe. L'any següent aquella primera Iberia es fusionava amb les aerolínies Ceta i Unión Aérea Española i totes tres restaven unificades sota les sigles Classa (Companyia de Línies Aèries Subvencionades Societat Anònima), puix que tant volar com finançar vols era encara, en aquella època, una autèntica aventura sotmesa als riscs més insospitats. Escriu Vargas Llosa: «Hi ha gent ingènua que creu que la por dels avions, és, o s'explica per, la por de la mort. No és així, la por dels avions és la por dels avions, no de la mort, una por tan particular i específica com la por de les aranyes, del buit, dels moixos, tres exemples freqüents entre els innombrables que conformen la panòplia de les pors humanes. La por de volar sorgeix de sobte, quan una persona no desproveïda d'imaginació i sensibilitat pren consciència que es troba a deu mil metres d'altura, creuant els cels a mil quilòmetres per hora i es demana: Què dimonis hi faig, aquí? I es posa a tremolar...»
Curiós raonament el de l'escriptor peruà. Però l'home, encara que moltes vegades poruc, es fa notar per la seva tossudesa, i per això, des d'aquell «ornitòpter» inventat per Leonardo da Vinci que mai no degué volar més que en la seva imaginació fins als Airbus A340, de quatre reactors, hi ha tota una història de tossuderia humana. Mongolfier, Blanchard, Giffard, Lilienthal, Wright... ja són noms màgics en el passat de l'home.
Avui dia, volar no és ja possible, sinó inevitable. En cas contrari, ens imposam un trist aïllament.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.