Les illes Xafarines podrien haver estat unides al continent africà

Aquesta és la hipòtesi que pretén demostrar un equip científic interdisciplinar organitzat per l'Institut de Cultura Mediterrània de Melilla (ICM) basant-se en l'estudi de les seves estratificacions i la seva possible coincidència amb el terra marroquí més pròxim, així com en l'existència d'un assentament neolític datat en el 4500 a.C. que va constituir la seva única població en tota la història i que no tindria sentit en unes illes que no tenien aigua potable.

El geòleg Antonio Pineda, col·laborador de l'Institut Geogràfic i Miner d'Espanya, ha cercat a fons evidències geològiques que confirmin aquesta tesi recorrent pam a pam cada illa i el seu contorn en una expedició organitzada aquest mes.

Segons va explicar, en l'època Terciària recent, fa uns deu milions d'anys, van sorgir els volcans que van crear el que avui coneixem per Xafarines, un cap que llavors tenia un relleu molt major que l'actual -la màxima alçada, a l'illa del Congrés, és ara de 137 metres sobre el nivell del mar-. A favor de la teoria que defensa està el fet que a la costa marroquina també hi ha roca volcànica de la mateixa època, encara que s'ha de comprovar si els sediments i els nivells submarins coincideixen en la seva estratigrafia.

La separació del continent africà i entre el que avui són illes va poder produir-se pel desgast del mar a les zones més baixes i estretes o bé per un enfonsament progressiu del massís volcànic. El gran poder d'erosió del mar a la zona pot comprovar-se encara a les vores de les illes.