Les tradicions del Sant Crist (1578)

En aquestes dies de Setmana Santa i Pasqua hom recorda, arreu de la vella Europa, mil i una tradicions entorn del Sant Crist. Aquestes, en el nostre país i en tot l'Estat espanyol són també ben nombroses. Fa anys, el 1965, vaig visitar Toledo, ciutat de la qual havia de fer una mena de monografia per a l'Escola de Turisme de Madrid. En cridà fortament l'atenció cada punt d'aquella ciutat «imperial», com la nostra Alcúdia. Enciclopèdia de l'art fet de pedra, en vaig documentar cada racó. I ja, en el camp dels voltants, que en diuen de la «Vega», vaig pegar una llarga ullada a l'antiquíssima església de santa Leocàdia, on es venera i conserva un famós Crist, el Crist de la Vega. I entorn d'aquest Crist, una bella història. Sembla que un cavaller local, Diego Martínez, donà, dins aquell temple, al davant del Crist com a únic testimoni, paraula de casament a una donzella anomenada Inés de Vargas. Aquell jove de la noblesa havia de marxar a la guerra de Flandes i aleshores jurà que es casaria amb la dama si en retornava sa i estalvi. Sembla que la sort, o una mà divina, el conservaren viu, tot d'una peça, malgrat haver mort en els seus braços el no menys famós Joan d'Àustria, caigut en el setge de Namur. En tornar a Toledo, Inés de Vargas li demanà de complir la seva paraula però ell, mentint, respongué que no tenia cap compromís. Ella, molt indignada, demanà justícia al governador de la ciutat i aquest, sabent que només el Crist n'era testimoni, seriós potser, tal volta en broma, decidí de traslladar-se al temple de santa Leocàdia i prendre declaració a la sagrada imatge. L'escrivà demanà aleshores al Crist quina era la veritat en aquell afer. Quan se li demanà un senyal, per manca de paraules, el Crist desclavà un dels seus braços i la diposità sobre el llibre d'actes que l'escrivà li havia apropat. Zorrilla ho contava amb aquestes paraules: