P.GIMÉNEZ.Palma.
Amb la seva producció pictòrica Peter P. Rubens (1577-1640) es convertí en el cronista plàstic de la mitologia grecollatina, de la mateixa manera que Ovidi fou el seu narrador literari per excel·lència. És més, si ambdues figures haguessin coincidit a la mateixa època, el pintor holandès hauria estat òptim il·lustrador de La Metamorfosi, amb els seus quadres «carregats d'exhuberància i erotisme» i «vibrants de pinzelleda intrèpida, senzilla però magistral» a mig camí entre el classicisme harmònic i la tensió i dinamisme del Barroc.
Després de traçar un esbós del personatge, el catedràtic de filologia grega mostrà -amb el suport de la projecció de diapositives-, com Rubens recuperà per a les seves creacions els grans temes i personatges de la mitologia perpetuant la seva vigència, ja en nom del barroc. Des de la representació dels déus clàssics, inspirats en els models escultòrics grecoromans; fins a les principals fites mitològiques, detenint-se sempre al moment de màxima tensió de l'escena, com en el cas de Mercuri assassinant Argos o la Lluita dels lapites i els centaures; passant per la recreació dels grans temes històricament representats: El rescat d'Andròmeda, Les tres gràcies i El judici de París, recreats magistralment amb l'estil personal que exportà a tot el món.
Aquesta és la conclusió més contundent a la qual arribaren ahir vespre els assistents al VII Curs de Pensament i Cultura Clàssica. L'art i l'antiguitat grecollatins, organitzat per la Fundació la Caixa, que tingué la intervenció magistral de Carlos García Gual. El catedràtic de Filologia grega de la Universitat Complutense de Madrid impartí ahir vespre a Palma una conferència que tractà entorn La pintura mitològica de Rubens, l'artista que va fer que la pintura holandesa eclosionàs amb tota la seva força al segle XVII.
García Gual, que justificà l'elecció del seu discurs en el fet que a l'obra de Rubens es testimonia la pervivència de la mitologia, qualificà Rubens com un gran «humanista, pintor i diplomàtic». En aquesta darrera faceta l'expert no va voler aprofundir, encara que sí destacà que aquesta labor de diplomàtic el va fer arribar a Espanya sota el regnat de Felip IV.
El catedràtic es va detenir en l'aspecte humanista del creador. «Rubens va desenvolupar el gust per la cultura clàssica», i testimoni d'aquest gust, «són molts dels seus quadres que estan inspirats en els texts clàssics». Segons l'expert, Ovidi fou l'autor clàssic que serví d'inspiració per a molts dels quadres que va realitzar l'artista, que «ha estat qualificat pels especialistes com el gran narrador de la pintura».
Fent un repàs per les influències estètiques que va beure Rubens durant la seva formació (Miquel Àngel, Ticià i la pintura veneciana), Carlos García Gual matisà que, aquesta li va servir al pintor per representar els temes fonamentals de la història mitològica grecollatina, que també utilitzà com excusa per eprofundir en els nus. Aquests, en opinió de l'expert, «simbolitzen, d'una banda, un retorn al món clàssic a partir de la tradició Renaixentista» i, d'altra banda, «l'espiritualitat i l'exaltació de la vida, que Rubens volia plasmar a través de la bellesa femenina», malgrat que «avui els seus patrons de bellesa carnals i voluptuosos no estan de moda.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.