Kasserine Pass (1943)

Miquel Ferrà i Martorell01/03/03 0:00

Quan anam pel nord de Tunísia, per la ruta que ens pot dur a les ruïnes de Cartago i Sidi-Bu-Said, ens poden cridar l'atenció dos cementiris de la Segona Guerra Mundial. Un és alemany i l'altre nord-americà. Nombroses tombes, totes iguals, de pobra, trista, jovenesa morta. Això ens recorda els fets de Kasserine Pass, un dels capítols més durs d'aquelles campanyes en el Nord d'Àfrica. Les forces alemanyes estacionades a Tunis, comandades pel coronel general Von Arnim, reforçades pels efectius del mariscal Rommel, que s'havia replegat de la Tripolitània, cap a la línia de Mareth, s'enfrontaven, en aquestes dates, a les unitats nord-americanes que estaven sota el comandament directe d'Eisenhower. Els alemanys marxaren cap a Thala i d'allà pretenien seguir fins a Le Kef. Això significava atacar vers el nord, contra la rereguarda aliada, i així tallar les comunicacions dels seus enemics, en direcció a Tebessa. Però Eisenhower havia arribat a aquella població, caserna general del Segon Cos de l'Exèrcit nord-americà, i que comandava el general Fredendall. Eisenhower donà aleshores noves instruccions estratègiques i es prepararen per una gran batalla. Un grup de carros de combat de l'Àfrica Korps aparegué en el congost de Faid, al sud de Fondouk. Així les coses, la 21 divisió Panzer avançà vers Sbida, mentre que unitats de la X divisió seguien fins a la vila d'Sbeitla. Llavors, el Regiment Panzer de Granaders «Menton» s'enfrontava, dins el pas de Kasserine, a la XXXIV divisió dels Estats Units i semblava haver de vèncer en la terrible lluita.

Rommel i el general Von Broich, cap de la X Panzer, s'apoderaven del congost, mentre que el VIII Regiment Panzer destruïa, més enllà, una altra columna nord-americana blindada, que n'havia de ser la reserva. Tot semblava perdut per als aliats. Un testimoni nord-americà, en unes memòries sobre la batalla, escrivia que «a Kasserine, un comandant inepte, organitzava el seu regiment a través del perillós congost, emulació de les Termòpiles antigues, com si es tractàs només de contenir la marxa d'un ramat. Però aquell ramat era de ferro i el dirigia el mític Rommel. Victoriós, arribà prop de Thala, sobre la carretera de Tebessa a Le Kef. Els carros de combat de la VI divisió cuirassada anglesa i la IX divisió d'infanteria nord-americana li presentaren cara i tanmateix, Rommel, hagué de retrocedir. Retornà al pas de Kasserine sense sospitar que aquells difícils paratges es convertirien en un parany mortal. L'aviació nord-americana volà sobre la zona i la bombardejà a consciència. Rommel, en veure la cosa bruta, s'entrevistà amb el mariscal Kesselring i els generals Wetsphal i Seidemann i els renyà, puix que entre una cosa i altra, canviant actuacions, no s'havien entès, i no havien sabut aprofitar el factor sorpresa, que hauria consistit a atacar a Tebessa les forces aliades. Però un cop retrets els alemanys de la contrada, els aliats recolliren els morts d'aquell segon cos d'Exèrcit nord-americà, que encara reposen sota el sol africà.