La vida a cel obert (1887)

Miquel Ferrà i Martorell24/02/03 0:00

El setmanari La Roqueta ens informa que en el carrer del Baratillo hi surten bruixes i afegeix que tals encisadores «aquests dies passats esperaven s'hora que es comandant d'ets municipals solia esser a s'òpera i es posaven enmig d'es carrer, per tot lo redó d'una gran caldera, amb molt de foc, i allà cremaven una cosa com a esperits, que feien molt de fum i fregitina. De tant en tant, qualque dimonió, s'aficava per entre ses cames des qui passaven. Es fum arribava a Cort; però per art d'encantament s'aturava davant es corter des cantó. Uns anglesos que havien vengut a Mallorca per veure ses creus des torrellons de la Seu, s'aturaren tots astorats, pensant que anaven a veure una escena de Machbet a cel obert. Però un municipal los prevengué que no impedissin es pas, perquè allò no era lo que ells se pensaven, sinó una caldera de fer sagim. Ets anglesos se'n anaren, jurant que a Londres no fan es sagim enmig des carrer. Ja hi estan retrassats aquests anglesos!...».

Aquesta notícia, no mancada d'humor, ens evoca una ciutat de Palma on molta gent feia vida a cel obert, treballava enmig del carrer, amb una despreocupació i una indiferència, més propia de la ruralia que no pas de la primera urbs balear, que per altra banda es reproduïa, en aquell temps, no a Londres, però sí a ciutats no menys històriques que la nostra, com Nàpols o Palerm, on, per exemple, les pastes comestibles, fabricades en obrador o domèsticament, eren exposades al sol de la via pública.

No era menys eloqüent a Palma aquesta altra novetat: Damunt sa voravia des carrer d'En Escursac, s'hi ha establert una fàbrica de fer corda. Es torn se sol col·locar su-devora es cantó, per avisar a sa gent que pot buidar tots ets bassiots que vulga, anant pel mig. Una dona és sa que fa de municipala, per tal que es públic no invaeixi la voravia. Per evitar sa mescla de sexes, ets municipals mascles no hi passen. Això de la guerra deu anar tort, Deuen començar ets preparatius per fortificar-nos, tot fent sortir ets corders de dins es vall (de Sa Riera). S'Ajuntament en treuria bon profit llogant-los totes ses voravies de Ciutat. I amb sos productes podria augmentar es sou a n'ets municipals. I ascendir es comandant a coronel...».

I encara que aquests «ciutadans» fessin feina a cel obert, devia fer molt de fred en aquestes dates. Així ho deia una tercera notícia: «Un d'aquests vespres passats, que feia fred de bondeveres, es mostrador de Ca'n Lasalle, de davant Sant Nicolau, gas dedins i gel defora estava tot entelat. Un curiós volia veure ets quadros. I de sa part des carrer, amb sa capa, donava bones fregades a n'es vidre. I es vidre, mirau quin pas! no se desentelava gens ni mica. Qualcú ho mirava i reia. A la fi, es curiós caigué de s'ase...».