Neix el bacteriòleg Gaffky (1850)

Miquel Ferrà i Martorell17/02/03 0:00

El bacteri, microorganisme d'organització procariota (cariocinesis) pertanyent a la divisió dels esquizomicetes, que presenta una mida típicament microscòpica que va de les 0'1 micres i 0'1 mil·límetres, eren ja motiu d'investigació en la primera meitat del segle XIX. En forma de bastonet (bacils), arrodonida (cocos), helicoidal (espirils), allargats i deformables (espiroquetes), els bacteris són, per una banda, i en conjunt, summament beneficiosos per als éssers vius, i uns pocs, relativament comptant, són paràsits i, fins i tot, patògens per als vegetals, animals i l'home, i produeixen nombroses malalties. Un dels homes que més estudiaren les característiques d'aquest segon grup de bacteris fou Georg Theodor August Gaffky, nascut tal dia com avui a Hannover, Alemanya.

Després de llicenciar-se a la Universitat de Berlín, acompanyà Koch a Egipte el 1883 i a l'Índia el 1884. Aquell any aconseguí aïlllar els bacils i demostrar que eren el factor que causava les febres tifoidees. Aquesta paraula, del grec «tuphos» (astorament), nom que es combina amb «eidos» (forma) ens serveix per definir aquesta malaltia infecciosa, contagiosa, de localització intestinal, que ataca principalment els joves cansats per l'excés de feina.

Les febres tifoidees es caracteritzen, doncs, per les variacions de temperatura que permeten dividir la seva evolució en tres períodes, les que es diuen «ascenció», «estat» i «declinació». El primer dura de quatre a cinc dies i el malalt pateix una temperatura de quaranta graus; resta així per espai de quinze dies i disminueix, llavors, poc a poc. Consisteix el tractament en banys freds, vint-i-dos graus, administrats metòdicament, i en begudes alimentàries, llet, i sobretot una vigilància constant per tal d'evitar complicacions. La convalescència sol ser llarga. Però tornem a Gaffky, que el 1888 era nomenat professor d'higiene a la Universitat de Giessen. Aleshores s'interessà en el còlera, que ja havia estudiat de prop estant a l'Índia i més de prop encara quan aquesta epidèmia brostà a Hamburg el 1892. Hi treballà de valent. Aquella dolença, en aquells temps mortal per a molts pacients, originària de l'Índia, es caracteritza per vòmits, violents dolors intestinals i dejeccions freqüents. Les normes imposades en aquella avinentesa salvaren, sortadement, moltes víctimes. Durant l'epidèmia, Gaffky i el seu equip explicaven que era ben precís evitar als malalts un excés d'alimentació, poca beguda, no menjar fruita, desinfectar-se acuradament de tot allò que hagin tocat els malalts, mans, roba, tassons, etc. amb sulfat de coure o de zinc...

El 1897 Gaffky va fer un altre viatge a l'Índia i el 1904 era nomenat director de l'Institut de Malalties Infeccioses de Berlín.

Morí a la capital alemanya el 23 d'octubre del 1918.