L'emperador que morí com un ca (1199)

Baudouin de Constantinoble, comte de Flandes, prenia les insígnies i armes de croat a l'església de Sant Donacià, de la ciutat de Bruges. Marxaria cap a Terra Santa amb la seva tropa, flor de la cavalleria flamenca, per a lluitar contra els sarraïns. El bisbe de Tournai, en presència de la comtessa, Maria de Champagne, de les seves dames i de la resta de la noblesa, posà sobre el pit de Baudouin una creu blanca brodada amb fils d'or. Maria el seguí, després de parir una filla, pel camí d'Orient. No tornà a veure el seu espòs, però decidí d'esperar-lo a Síria, prop dels camps de batalla. Arribà l'estiu i una pesta s'escampà, mortífera, per tot aquell territori. Ja haureu endevinat que una de les primeres persones que va morir a causa de l'epidèmia fou l'esforçada comtessa. Mentrestant, el comte havia pujat al tron de Constantinoble. És clar que aquella guerra res no tenia a veure amb els musulmans ni amb Palestina i, en menys d'un any, els grecs es rebel·laren contra el nou senyor dels seus destins. El rei de Bulgària, amb un exèrcit de tàrtars, anà en ajut dels grecs de Constantinoble i, derrotades les forces de Baudouin, i ell mateix, el donaren per mort. Vint anys després, uns llenyataires el trobaren enmig d'un bosc, on feia d'ermità. Vivia en una barraqueta, dins la immensa selva que anava de Torunal a Valenciennes. Presentava una barba llarga i tot el seu cos, de mitja nuesa, era ple de ferides i de cicatrius. Confessà que ja no era aquell comte, sinó un pobre pecador que purgava un gran pecat. Havia caigut en poder del rei de Bulgària quan una de les filles de tal monarca s'enamorà d'ell. I ell li féu promesa de matrimoni si l'ajudava a fugir. Ella hi va estar d'acord.