El sacre betlem i el pagà arbre, dues opcions vàlides per Nadal

El betlem és una representació amb petites figures del naixement de Jesús a la més famosa establia de la història. Però no sempre ha comptat amb els elements que ara coneixem. El betlem és una tradició molt antiga, que els cristians dels primers segles, possiblement, ja havien establert. Se sap, per exemple, que ja es coneixia al segle V, però no va ser fins ben entrada l'Edat Mitjana que va cobrar el protagonisme i, en gran part, l'aspecte que avui té. Va ser Sant Francesc d'Assís qui li va donar un gran impuls. Per guanyar realisme, Sant Francesc va fer col·locar un bou i una mula autèntics devora la imatge del Bon Jesús.

Amb el temps, els animals de carn i os foren substituïts per les figuretes que ja s'han convertit en imprescindibles als betlems. Segles després, els betlems es convertiren en un costum reservat únicament als aristòcrates. Un bon exemple el trobam a la Itàlia del XVIII, quan a Nàpols, el formaven figures de gran mida vestides a la moda de l'època que, molt sovint, es representaven sobre paisatge de runes, a imitació de les de la ciutat romana de Pompeia, destruïda pel volcà Vesubi.

L'arbre de Nadal, en canvi, té uns orígens més pagans. A l'actualitat, els arbres són adornats amb tot tipus d'elements, especialment objectes molt vistosos. Per trobar els orígens de l'arbre de Nadal cal remuntar-se a abans del Cristianisme, quan els pobles germànics feien rites per celebrar el solstici d'hivern. Un dels actes principals d'aquests rites era el «Lichterbaum», o arbre de llum, probablement una forma de perpetuar la llum solar els dies més curts de l'any.