Maria Payeras parlà de la poc coneguda obra poètica de Camilo J. Cela

La professora va narrar la doble relació de l'autor amb la poesia com a escriptor i com a promotor. «L'únic principi pel qual es regia era el de la llibertat creadora». La seva obra poètica va ser «escassa» però «no un gènere irrellevant». «S'alegrava de ser reconegut com a poeta». Payeras es va endinsar a la seva primera obra, Pisando la dudosa luz del día, on el Nobel «representava una realitat en la qual es filtraven esdeveniments de 1936».

Les creacions poètiques de Cela van seguir tres camins. D'una banda, es «van integrar als seus texts narratius». Per una altra, «es van editar en volums», una opció escassa. Finalment, es «van dispersar en diverses publicacions». Per Cela, Mallorca significava «disposar de tranquil·litat i de temps». La seva relació amb l'entorn va ser, tanmateix, «distant» ja que no «va aparèixer com a espai de la narració creativa». Payeras va recitar alguns versos com «Cante grande», on «l'ambientació illenca era un mer recurs retòric».

Tanmateix, el Nobel sí que va ser «un difusor i dinamitzador de la poesia». «Va apostar per Mallorca com un lloc per promocionar, culturalment». Una mostra d'això és l'edició de Papeles de Son Armadans, una publicació literària en la qual convidava a conèixer l'Illa. La propera conferència del cicle «Camilo José Cela a Mallorca» serà dijous 5 de desembre a Can Bordils on Darío Villanueva, rector de la Universitat de Compostel·la i vicepresident de la Fundació Camilo José Cela, parlarà sobre «Camilo José Cela: el creador a Mallorca»