Noguera: «Villalonga s'avançà deu anys al teatre de l'absurd amb 'Desbarats'»

Dirigeix la nova versió que es representa a Sa Màniga

Iolanda PericàsPalma09/11/02 0:00

El director Pere Noguera torna a dur als escenaris mallorquins una nova peça de Llorenç Villalonga, adaptada per Guillem Frontera, col·laborador de Diari de Balears. En aquest cas es tracta de la segona part dels Desbarats, la primera part dels quals fou representada el 1993. Amb catorze actors, Noguera mostra l'actualitat de la crítica social de l'escriptor palmesà, autor d'obres com Bearn i Mort de Dama també dirigida per Noguera el 1982 i el 1998. Desbarats es representa anit a les 21.00 hores a l'Auditori de Sa Màniga.

"Què són els «Desbarats»?
"És un muntatge de teatre dins el teatre. Els actors representen l'obra com si es tractàs d'un assaig, que poc a poc es va component i acaba sent una representació. L'obra està formada per dues peces, "L'esfinx i L'alta i benemèrita senyora" on apareixen personatges universals que reflecteixen la societat mallorquina de la postguerra.

"Quina creis que és la característica més destacada d'aquests «Desbarats»?
"És un text surrealista i de teatre de l'absurd. Villalonga s'avança deu anys al teatre de l'absurd d'Ionesco, de la dècada dels cinquanta. El text fou escrit en els anys quaranta malgrat no es publicà fins l'any 1965.

"Trobam aquí la crítica social característica de Villalonga?
"Sí, i encara hi ha moltes coses en el text de moltíssima actualitat, que s'aguanten perfectament. També hi és present l'humor molt fi, molt irònic i molt ben plantejat de Villalonga.

"I alguns dels personatges de les seves novel·les posteriors?
"A L'esfinx apareix el personatge de Xima, una dona estrangera que causa consternació i que durà la gent de cap i provoca un gran cataclisme final al que era aficionat Villalonga. El personatge torna a sortir a Bearn, però és en forma de la neboda del protagonista, Don Tonet.

"Com sorgí la idea de tornar a representar Villalonga?
"Ja havia tingut amb anterioritat l'ocasió i la satisfacció de representar textos seus, però fer aquest era com un deute, amb el qual he tancat un cicle. Villalonga era un home que estimava el teatre, malgrat en va escriure poc i mai no veié representada a Mallorca cap de les seves obres.