Galeusca reivindica més traduccions entre el català, el gallec i l'euskera

Les jornades, que reuneixen una cinquantena d'escriptors, van començar ahir

Imatge de família dels assistents a les jornades | Foto: L.M.

L.MOYÀ/M.DÍAZ.Palma09/11/02 0:00

La importància de la traducció i la seva utilització en l'actualitat. Les jornades Galeusca van començar ahir centrant-se en les necessitats concretes del basc, el gallec i el català. A través de xerrades i col·loquis amb els assistents com a protagonistes, una cinquantena, es va comentar la necessitat de trencar fronteres i com fer-ho; es va proposar la creació d'un premi a la millor traducció entre les tres llengües i, sobretot, es va criticar la falta de traduccions entre obres dels tres idiomes.

«El principal problema consisteix en el nostre complex d'inferioritat per parlar en una llengua minoritària, s'ha de ser més orgullosos», va assegurar Teresa Irastortza. Xabier R. Baixeras, per la seva part, va destacar «el desconeixement mutu entre gallecs, catalans i bascs i les seves literatures». L'escriptor va destacar també «l'escassa repercussió que els llibres gallecs desperten a Catalunya», ja que «la crisi editorial exigeix els efímers èxits internacionals».

Xulian Maure, president de l'Associació de Traductors Gallecs, va parlar sobre la «Traducció i el sistema literari gallec». «No existeixen obres de referència o de divulgació científica en gallec i, tampoc traduccions de les obres bàsiques de la literatura universal i d'autors actuals».

La traducció i la seva necessitat va centrar el debat. Tanmateix, Jordi Castellanos va remarcar dos perills. Per una part, «quan una cultura no controla el que tradueix», perilla de convertir-se en «víctima de la colonització cultural». Per una altra, «la interferència lingüística que es produeix a la mateixa traducció». Carme Arenas parlà encara d'un tercer problema: Avui, la globalització significa «imposició de models generats per cultures «majoritàries en detriment de les» cultures minoritàries».