«La Chambre d'Arles» mostra a París els interiors d'Horacio Sapere

La galeria Furstenberg inaugura demà l'exposició d'olis, escultures i gravats del pintor

«Interior», gravat de «La Chambre d'Arles».

TW
0

El pintor Horacio Sapere inaugura demà a la galeria Furstenberg de París La chambre d'Arles, una exposició a la qual l'artista presenta una sèrie de 15 olis, pintures sobre paper, petites escultures i la carpeta que conté els 4 gravats originals que donen títol a la mostra i que Sapere realitzà a l'estiu al taller Torculari d'Algaida. Comissariada per William Jeffet, autor del text del catàleg, l'exposició ha estat organitzada conjuntament amb la Ton Galerie de Bonn.

Tal com explicà l'artista, que ahir ultimava els detalls del seu viatge a la capital francesa, la sèrie s'inspira al quadre de Vincent Van Gogh, L'habitació vermella, que utilitza com «excusa per donar un pas més sobre el meu projecte d'interiors». El pintor fa referència a les obres que ha concebut als últims anys, com la sèrie Poet's Room, Espais Compartits, fotografies manipulades i peces realitzades a Viena, entre d'altres.

Interessat pels processos artístics que es desenvolupen sobre paper, Horacio Sapere (Buenos Aires, 1951) explicà que amb aquesta imatge «reprèn el concepte per seguir trasformant els interiors». Interiors que adquireixen la forma d'espais irreals i «fantasmagòrics», segons opinà Sapere, per servir al seu joc de confrontació entre «exteriors i interiors que es dilueixen, i jocs entre la irrealitat i la realitat que es matisa». I és que Sapere du la dualitat a l'extrem perquè «el joc obeix a presentar la visió de l'artista des de dins i des de fora».

Per desenvolupar aquesta idea, el pintor es basa en una iconografia que incorpora elements de la vida quotidiana (cadires, taules...), amb d'altres relacionats amb l'espai de l'artista, com seria el cas dels pinzells: «En aquests espais no puc distingir el que passa a l'espai linial que abans he marcat. El pinzell s'engrandeix, i adquireix formes de la natura, mentre els mobles es fan petits convertint l'espai en fantasmagòric i inquietant».