Papanicolau i el càncer (1928)

Avui és universalment emprat el «mètode Papanicolau», un tipus especial d'anàlisi citològica obtinguda en frotis vaginals. Això permet diagnosticar el càncer d'úter.

Papanicolau escrigué, en col·laboració amb Traut, el 1943, Diagnosis of uterine cancer by the vaginal smear i, també en col·laboració amb aquell i Marchetti, The epithelia of woman's reproductive organs, el 1948. Visqué a Nova York encara que era d'origen grec i sapigué donar una esperança a les dones afectades de càncer, sempre que la cirurgia pugui intervenir d'hora. És el que hem repetit tantes vegades, ningú no podrà mai pagar als científics els beneficis que fan en pro de la humanitat. El càncer, juntament amb la sida i les malalties del cor, són els tres fantasmes apocalíptics que causen més víctimes. Càncer és un terme general emprat per als tumors malignes. El més freqüent, en un noranta per cent, és el que diuen «carcinoma», proliferació cel·lular tumoral del teixit epitelial. Es caracteritza per la seva gran malignitat, això vol dir, que les cèl·lules creixen de forma ràpida i desordenada, amb aspecte immadur, i per la seva progressió, quasi sempre infiltrant les zones properes. Però això no és tot. Les cèl·lules cancerígenes passen a la sang o a la limfa i originen, per metàstasi (canvi de lloc), formacions canceroses en altres parts de l'organisme. Si tot això no es detecta a temps, d'aquí que a partir d'una certa edat, la cinquantena, convengui passar per revisions mèdiques amb una certa freqüència periòdica, el tractament, ja sia quirúrgic, farmacològic o de radioteràpia, poca cosa podrà fer. No oblidem que aquesta greu malaltia es presenta principalment en persones d'edat madura. En l'home afecta quasi sempre l'estómac, els pulmons o la pròstata. En la dona, l'estómac, els òrgans genitals i les glàndules mamàries.

No oblidem doncs la feina de Papanicolau.