Llorenç Capellà retrata a «1920» la Mallorca decadent d'aquella època

A Talavera un toro mata Joselito... Hitler presenta els punts que donarien cos al nacionalsocialisme i a Madrid es fundava el partit Comunista. Són tots ells episodis històrics ressenyats a la contraportada i que l'autor empra com a referència per a la presentació del llibre. «1920 fou un any emblemàtic. D'aquesta data i a través de la violència natural de l'home com a factor dinamitzador dels canvis surt un món nou». Llorenç Capellà es referí precisament al concepte de violència com «el fil conductor del llibre».

Un concepte que es fa palès com a «motor que mou el món» i com a «desig d'aventura de l'home» i d'allò que se serveix per introduir el lector en una Mallorca de senyors decadents, pagesos, desarrelats, meuques i pinxos. Una època marcadament carnal i intuitiva. Els relats no guarden relació els uns amb els altres. Així i tot, la mort sempre hi sol ser present com un factor més de la vida.

Amb ella també hi ha molt present la picaresca com a rerefons. «La societat canallesca a la literatura mallorquina pens que ha estat tractada molt poc i conté una càrrega de valors molt important». A través d'ella i amb títols com ara Les cinc pedretes, El testament, La llegenda del cavall negre, Una història d'estiu o L'orgue de la maneta Capellà desenvolupa unes històries concises i contingudes que sol deixar bastant obertes com «escapada imaginativa perquè el lector pugui prendre part en la narració com un personatge més» i li posi final.

Amb aquestes, lluny de voler transmetre algun tipus de lliçó moralitzant, Capellà aludí «al plaer» narratiu. «No hi ha cap voluntat predicadora, ni ganes d'aleccionar ningú. La persona és la perfecció més imperfecta i mai no me permetria ni tan sols intentar"ho». Amb aquest recull de relats, escrits amb realisme, en ocasions cru, però també amb pinzellades de fantasia, Capellà torna al gènere de la narrativa curta amb el qual el 1971 s'inicià com escriptor.