Estrenes de la setmana

04/05/02 0:00

Aquesta setmana de pluges els cinemes han patit sequera. Paradoxes de la vida. Només quatre novetats repartides en dues jornades d'estrena. La primera fou dimarts passat, dissabte de festa, que s'aprofità per estrenar La guerra de Hart. El nou vehicle per al lluïment del carismàtic Bruce Willis, que interpreta aquí un drama judicial en territori marcial, amb rerefons racial i narrat en clau de thriller per Gregory Hoblit, el mateix que filmà Las dos caras de la verdad i Frequency, que tampoc no és un currículum com per estar-ne orgullós. Amb aspecte de cinema bèl·lic, el film s'acosta més a les pel·lícules de judicis amb una investigació, que en aquest cas és interna i amb un mòbil argumental xenòfob. El repartiment es completa amb el jove actor irlandès Collin Farrell, que enguany veurem a la nova pel·lícula d'Spielberg Minority Repport.

El mateix dia s'estrenà Elling, que fou la candidata als Oscar per Suècia. Una comèdia social amarga i crítica, que parla de les dificultats d'integració i d'adaptació d'algunes persones amb discapacitat a la societat. La trama gira entorn d'un disminuït psíquic i les relacions que manté amb les persones que l'envolten.

Little Senegal és, potser, la proposta més interessant i recomanable de la setmana. Ens narra l'itinerari d'un africà que vol trobar les seves arrels i decideix viatjar als Estats Units per tal de cercar les empremtes dels seus avantpassats, que un segle enrere varen ser traslladats del seu país d'origen fins a Amèrica com a esclaus. Una vegada allà, trobarà una cosina llunyana que res no vol saber del passat, però que participarà de la recerca i de les troballes culturals d'aquest personatge, que a la vegada coneixerà i denunciarà l'actual estat de la integració racial a la societat americana. Una atractiva proposta que es pot veure als Renoir en VO.

Per acabar, una convencional comèdia americana per a adolescents: Así es el amor. Un cúmul de situacions tòpiques i sense interès real, ni romàntic ni còmic, que apel·la al conformisme de l'audiència menys exigent i més bona de convèncer. És a dir, joves sense inquietuds ni cap interès cultural ni artístic que es conformen amb música de moda, gent guapa i moguda sexual. Doncs, bon profit!