Mor el pare de la medicina tropical (1922)

Miquel Ferrà i Martorell08/04/02 0:00

Tal dia com avui moria Patrick Manson (Aberdenshire, Escòcia, 1844), conegut en la ciència com «el pare de la medicina tropical», els treballs, experiències i investigacions que l'ocuparen tota la vida. Després d'estudiar a la Universitat d'Aberdeen, es graduà en medicina el 1866 i, com s'esdevenia en aquell temps, del cim colonial al qual havia arribat Gran Bretanya, l'Imperi més gran del món en el segle XIX, se sentí atret pels països exòtics sobre els quals onejava la bandera de la Unió Jack. Anà a la Xina en una època difícil i conflictiva. Recordem, per exemple, els enfrontaments dels xinesos amb les legacions occidentals que tingueren el seu punt més àlgid quan els boxers, aquells membres d'una societat secreta xinesa que lluità contra la influència europea i nord-americana i japonesa, provocant, contra els establiments estrangers i les missions cristianes, un aixecament armat i molt cruel que hagué de ser vençut pels països agredits (1900-1901), episodi del qual se n'ha tret literatura i cinema.

Aconseguí Manson un càrrec com a oficial metge de la Duana Imperial Xinesa de Formosa o Taiwan, i, sempre ocupat en tasques intel·lectuals, al marge de la feina, fundà una escola, que amb el temps arribaria a ser la Universitat de Hong Kong. Disposant ja de molts mitjans científics i alguns més tècnics, pogué dur a terme les seves experiències en el terreny de la medicina tropical. D'aquesta branca del saber en va fer una especialitat i el 1889 en creava a Londres una escola. Un dels seus estudis més notables és el que gira entorn d'una raríssima malaltia, l'«elefantiasi», caracteritzada per una gran inflor de les cames i altres parts del cos, a conseqüència d'una greu infecció per determinats cucs paràsits. Fou també el primer a suggerir que els mosquits podien ser els agents de difusió de la malària, idea que amb el temps seguiria Ross amb resultats espectaculars.

Però tornem a l'elefantiasi, aquesta hipertròfia crònica dels teixits cutanis i subcutanis, conseqüència de l'obstrucció dels vasos limfàtics que drenen en el líquid tisular, a causa de la limfagiti per infestació amb filàries. Això de filàries, com, per exemple la «Wuchereria bancrofti», són cucs nemàtods paràsits no només de l'home sinó també d'altres vertebrats terrestres i que reben aquest nom a causa del seu aspecte filiforme. Viu en la sang del pacient, enquistada en els músculs o en altres òrgans, produeix diferents malalties, totes agrupades en la classificació de les filariosi, i és l'elefantiasi la més coneguda. Viuen dins la sang quan són formes immadures, microfilàries, larves de filariosi. Glòria doncs a Manson i als qui han alleugerit el dolor ancestral de generacions. Com va dir un altre savi, hem de ser humils i ens hem de resignar a marxar humilment darrere dels savis, si és que volem caminar algun dia en la seva companyia.

Miquel Ferrà i Martorell