La romeria del Cocó (1878)

Miquel Ferrà i Martorell03/04/02 0:00

Aquell any i molts anys abans se celebrava, com avui, la romeria dedicada a la Mare de Déu del Cocó, encara que la construcció de la capella dedicada a tal imatge i esdeveniment data de l'abril d'aquell any. Així ho explica l'historiador Mossèn Jaume Capó: «Aquest oratori s'aixeca damunt un penyal on el torrent d'Almedrà, quan volta el seu jaç, forma un cocó o petit embassament de les seves aigües. Fou edificat el 1878 per consagrar la tradició de la trobada prodigiosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta venerada al temple parroquial...». Tota Mallorca és plena de tradicions semblants. I també diríem tot l'Estat espanyol i, si m'apurau, tants i tants llocs d'Europa, on una imatge mariana s'ha aparegut en els paratges més diversos i ha marcat la devoció d'un determinat territori o municipi. En aquest sentit, la geografia mariana de Mallorca és més que generosa...

«El nostre santuari del Cocó, "segueix dient mossèn Capó" s'edificà per perpetuar respectuosament la tradició de la troballa lluminosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta. La mateixa tradició assenyala un penyal i un coval envoltats de l'idil·li d'ovelles i d'un pastor, del torrent remorós i del silenci de l'hora capvespral. Dons bé, aquesta cova estava descoberta i exposada a les inclemències del temps i a certes actituds poc respectuoses. Per això es determinà cobrir-la si bé amb una làpida signada amb l'anagrama de Maria. La data del cobriment fou de l'any 1918».

La tradició parla, igualment, del «didalet», «una anècdota que sabem des de nins, sota el penyal hi ha un clotet en forma de didal, on ja els nostres pares hi feien aficar el dit o els dits perquè deien que, així, es curaven certs mals com padastres, sedes, inflaments, artrosi... Era un poc arriscat d'arribar-hi però per als al·lots era com un joc més i per als vells era difícil pel perill de llenegar i caure dins el torrent...». Pel que fa a la imatge antiga de la Mare de Déu del Cocó o de Lloseta, es tractaria d'una peça iconogràfica d'estil romànic que, segons els experts, data del segle XIII.

Les romeries que se celebren a Mallorca, després de Pasqua, per a la tradicional celebració del «pancaritat» són vint-i-cinc. L'oratori del Cocó, senzill, d'un estil eclèctic ben mallorquí, sobre un fons de muntanyes, ens transllada, especialment en els dies de la seva solitud, als dies del romanticisme. Jo recordaria el poeta Guillaume Apollinaire i aquells versos que diuen: «Al fons del jardí arriben els meus pensaments/ que somriuen al cant dels granotets/ gelosos del xiprer en forma de gran fus/ i del sol que s'ha trencat en el mirall de les roses...».