Un metge mallorquí col·laborà amb Cela a «Mazurca para dos muertos»

Ajudà el Nobel en una autòpsia que s'inclou a l'annex de la novel·la

Laura MoyàPalma24/02/02 0:00

La història va començar amb un encàrrec. Un metge li va demanar que escrigués una autòpsia sobre un home que havia estat mort per una gossada de llops. Aquesta història formaria part d'una altra de major, que complementaria i serviria d'ajuda a un important escriptor que estava escrivint una nova obra. L'escriptor era Camilo José Cela i l'encarregat de narrar el text, un metge mallorquí que s'estima més romandre en l'anonimat.

El resultat d'aquesta col·laboració es va concretar a l'Anejo único. Informe forense de Mazurca para dos muertos. En aquella època, Cela estava començant a plasmar la nova novel·la i necessitava «una ajuda». «Em van explicar de què tractava la història i jo vaig plasmar la idea», mantenint sempre «el llenguatge forense», explicà el doctor.

Un polític local del moviment va realitzar una sèrie d'injustícies amb els seus conciutadans. Després de la guerra, les famílies perjudicades decideixen matar-lo. Com? Ensinistrant una gossada de cans, els encarregats d'executar el càstig. Després de l'explicació va venir el suggeriment: «Com que està ambientada a Galícia, els cans han de ser llops». El doctor coneixia la trama i havia de començar a plasmar-la. «Una autòpsia es divideix en tres parts», va comentar.

A la primera, «es descriu el que es veu». D'aquesta manera, pot llegir-se: «Es tracta d'un home adult, d'uns 25 anys, 1'60 m d'estatura i 55 kg de pes». A la segona part, el forense passa a «considerar els mecanismes de mort més probables». El metge va proposar, a l'annex, teories com «la mort no va ser natural, sinó violenta».

Finalment, la tercera fase d'una autòpsia explica «les conclusions». Al text, aquestes afirmacions es van plasmar en el fet «que la causa de la mort va ser l'hemorràgia externa». Seguint els passos indicats per Cela, el doctor va escriure el text, però va afegir en el relat una suposició seva: «És molt curiós observar que el cos de l'individu, que va ser esquinçat per mossegades, no va ser tanmateix devorat».