Neix Michael Jordan (1963)

Miquel Ferrà i Martorell18/02/02 0:00

Tal dia com avui va néixer en el barri de Brooklyn, Nova York, Michael Jeffrey Jordan, que amb el temps seria el jugador de bàsquet més famós de la història. Quart fill de James i Deloris Jordan, treballadors de raça negra, va haver de vèncer també la barrera racial per arribar al cim de la seva fama. Tenia dos anys quan la família es traslladà a Carolina del Nord, a la ciutat de Wilmington, on no hi havia problemes de segregació. Va aprendre de jugar al bàsquet en el pati de ca seva amb el seu germà Larry i descobrí que allò era tota la seva vida. En tenir setze anys va voler entrar en l'equip del seu institut però no ho aconseguí. Esperà dos anys més i aleshores ingressà en l'equip de la Universitat de Carolina del Nord, on estava matriculat en Geografia i Història.

Era un més però el 1982, en un partit, destacà per damunt de tots els seus companys quan encistellà la pilota des de cinc metres.
El seleccionaren per a l'equip All"American durant dues temporades i fou capità de la selecció olímpica que guanyà la medalla d'or a Los Angeles el 1984. Tingut universalment per un fenomen d'aquest esport, li posaren el sobrenom d'Air Jordan. Després de les olimpíades començà a jugar a l'NBA, en els Chicago Bulls i en poc temps fou una de les estrelles més conegudes, juntament amb Magic Johnson, Larry Bird, Scottie Pippen, Isaiah Thomas i Clyde Drexler, d'aquella lliga americana professional de tal alt prestigi.

Un crític esportiu el definia així: «No és el més alt ni el més rabassut. L'NBA és un univers poblat de forçarruts gegants. Però Jordan sembla més volar que saltar. Mai no hem vist en el bàsquet una agilitat semblant. Aquest al·lot és capaç de botar fins als tres metres i fer-nos creure que ha restat suspès en l'aire...».

Preferia, efectivament, l'aire a l'aigua. No tenia cap inconvenient a l'hora de viatjar en avió però l'espantava haver de pujar a un vaixell. No va voler aprendre de nadar i defugia l'aigua com qui escapa del dimoni. Aquesta fòbia li havia començat quan tenia vuit anys. El seu millor amic morí arrossegat pels corrents de la mar, a la platja, sense que Michael, testimoni, no hi pogués fer res. Però un drama, en una vida d'èxits, no ve quasi mai tot sol. El destí en dóna de fredes i calentes i pobre del que no s'ho vulgui creure. El 1993 son pare era assassinat en circumstàncies que mai no s'han pogut aclarir. Jordan era ric, molt ric. Casat amb Juanita, una al·lota quatre anys major que ell i que havia conegut essent estudiant, tenia tres fills, Jeffrey, Marcus i Jasmine. Ha tingut tots els diners, premis i condecoracions que un esport pot donar a un dels seus fidels practicants. Ha batut rècords, ha fet pel·lícules i va dir adéu al bàsquet quan era el quart esportista amb més ingressos del país. Potser és que tot cansa adhuc la fama, la glòria i els guanys. Potser és que una retirada poc abans del primer graó de la decadència és cosa de savis.

Miquel Ferrà i Martorell