Jaume Santandreu diu que ser capellà i homosexual no és cap problema

P.P.Palma05/02/02 0:00

El capellà mallorquí Jaume Santandreu fa anys confessava la seva homosexualitat en un llibre seu. Ahir, mentre feia el menjar a can Gazà, reconeixia que el capellà de Huelva, José Mantero, havia estat molt valent en admetre la seva condició i que la revista Zero (que publicava l'entrevista amb Mantero) havia estat també molt intel·ligent. La repercussió quan Santandreu confessà que era homosexual no fou tan gran com la de Mantero. «Si volen conèixer les intimitats de la meva vida han de comprar els meus llibres. O bé, comprar-se uns Camper i demanar el prospecte que hi donen, ja que s'hi parla de can Gazà i de mi. Al contrari coneixeran molt poc de mi en aquest aspecte». Santandreu considera que ser capellà i homosexual no és en absolut un problema. «No passa res. I si passa, és perquè a alguns, a causa que hi ha molta gent oculta, el cul els fa bimbolles» deia.

Quan va reconèixer la seva condició d'homosexual no va obtenir resposta per part de l'Església: «Potser ha estat així perquè sempre aquest reconeixement l'he fet a través de llibres, mai per mitjà d'una manifestació. A més, començant pel senyor bisbe i seguint per la meva família, això ho sap tothom». Respecte de si compleix amb el celibat, deia que «ni m'he casat ni visc amb ningú», i quant a la castedat manifestava que «al cos se li ha de donar allò que demana, no? Doncs sense abusar ni danyar ningú l'hi don. A més, als qui complim amb el vot de pobresa, ens ajudaria moltíssim a complir amb el de castedat si veiéssim que tots compleixen amb el de la pobresa. Ho dic perquè mai no he vist que excomunicassin un cardenal per la riquesa que té». Afegia que «sense anar més lluny tots hem vist la residència on van a parar alguns canonges amb les seves germanes... De veritat crec que allò just seria que tots els vots fossin considerats de la mateixa manera».

Mantero parlava del seu orgull gai. Respecte de Santandreu, opinava que «jo, ni orgull, ni res. M'ha tocat i... Doncs ja que m'ha tocat, n'estic content, ja que és la pedra de toc de l'autèntica amistat. Gràcies a això sé els que realment em cerquen a mi i m'accepten com som, o els que només cerquen el títol, l'honor, el càrrec, el renom i tot això. Tu creus que tota aquesta gent que m'està esperant a fora que li serveixi el menjar, que és la gent amb la qual estic cada dia des de fa anys, canviarà la seva opinió sabent que som homosexual?». Santandreu considera que Mantero, després d'haver confessat la seva condició, «hauria de continuar lluitant donant les seves raons sobre la seva manera de ser. Que no quedi només en un ho he dit i m'he quedat tranquil». El mallorquí diu que ha lluitat en favor de la causa homosexual «a través dels meus llibres, pertanyent al Sindicat dels Exclosos, estant a Ben Amics. Sempre he lluitat en favor d'ells i de tots. A mi el que m'entristeix és que tot això continuï sent notícia».